Casar-se pels fills? Una opció més

Primer va arribar el festeig, després la convivència en parella i, finalment, la primera filla, la Vinyet. Enmig de tot plegat, la Vinyet Gassó i el David Contreras van decidir obrir el Restaurant L'Infinit, a Vilanova i la Geltrú. La idea permetia que el David, cuiner de professió, pogués continuar amb la seva feina, i la Vinyet, com a cap de sala, s'adaptaria als horaris d'una feina que sempre va contra corrent de les hores de lleure habituals.

Quan ho tenien tot en marxa, la criatura als braços i el restaurant vent amb popa, van pensar a fer una festa entre la família per fer conèixer la nena. "Mai no havíem parlat de casament entre nosaltres, malgrat que teníem clar que el nostre projecte com a parella era formar una família, però no passant per un casament", diuen. El cas és que el David va ser qui va suggerir a la Vinyet que si feien una festa per presentar la Vinyet petita en família ho podien aprofitar per casar-se. I així va ser.

La Vinyet comenta que no s'ho va pensar ni un instant, li va dir que sí, i així va ser com van acabar fent un casament amb 150 convidats. "Va ser un dia genial, intens, divertit i emocionant". La petita Vinyet, als braços dels pares, va seguir ben atenta la cerimònia religiosa, i després encara més, amb tots els amics i familiars que els van acompanyar. "Al cap de sis mesos, em vaig tornar a quedar embarassada, de la Carla", diu la Vinyet.

Així doncs, la Vinyet i el David es van casar per la filla, però no perquè els hi demanés, sinó perquè és la cerimònia que van triar per presentar-la a tothom. "Potser sorprèn, perquè ens vam casar per l'Església, però trobem que casar-nos després de tenir la primera filla és una opció igual que una altra", comenten.

Rituals ben actuals

La psicòloga Mercè Conangla (www.ecologiaemocional.org) afirma que els rituals de pas, com els casaments, no queden mai desfasats, perquè les persones necessiten sempre la simbologia. Per això, un casament amb la criatura als braços és la manera que la parella pot triar per evidenciar el seu compromís com a parella i com a pares que han d'educar una criatura. "És una fórmula que poden triar perquè hi ha un element nou en la seva relació". L'important, continua opinant la psicòloga, és que la parella sigui coherent, perquè justament en educació un dels conceptes més importants és la coherència. Dit amb altres paraules, "si no creuen en la religió, pel fet de tenir un infant que no es casin per l'Església, perquè estaran fent una incoherència".

Tret d'aquest cas, la psicòloga, autora del llibre Exploradors emocionals (Parramon), opina que no s'ha de jutjar una parella que es casa quan té els fills nascuts. És més, encara hi podria haver un altre escenari, que fos que la parella es casa perquè els fills, ja grans, els han demanat que ho facin. "L'única recomanació -insisteix Conangla- és que siguin coherents, que vol dir que el que diuen ha d'estar d'acord amb el que fan". I és que és preferible no donar cap missatge a donar-ne un d'incoherent. Per això, si la parella mai no havia volgut casar-se per principis propis, si els fills els hi demanen, sempre poden triar una fórmula que respecti l'opinió de tots.

Parella de fet

Legalment, l'advocat Miquel Miró Marcos indica que el llibre segon del Codi Civil de Catalunya regula les institucions familiars en el sentit que en el moment que una parella té un fill i porta dos anys convivint-hi és parella de fet, malgrat que no hagi fet cap cerimònia religiosa ni civil. "La parella de fet té unes obligacions, sobretot destinades a la protecció del menor, però, fins i tot, en cas de ruptura, també en té". Ara bé, a la parella no se li aplica mai la separació de béns o el règim de viduïtat, perquè només és per als matrimonis.

En paraules d'Antonio Rubio Bonet, advocat i membre de la secció de dret matrimonial i de família del Col·legi d'Advocats de Catalunya, el Codi Civil català regula que els pares, ja estiguin casats, siguin parella estable o no ho siguin, tinguin sempre unes obligacions de cara als fills, com la guarda i la pensió d'aliments.

A l'hora de recordar la història, Joan Lluís Pérez Francesch, professor del departament de ciència política i de dret públic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), parla del terme de "fills legítims" o no legítims, o fins i tot de "fills adulterins", un terme que jurídicament existia antigament per referir-se a les criatures que no havien nascut dins del nucli matrimonial. "Érem en una societat catòlica tradicional, que estigmatizava, però ara ja no és així. Jurídicament hi ha un reconeixement igualitari per a totes les criatures". És més, continua afirmant Pérez Francesch, socialment hi ha una tendència a les parelles que tenen fills sense haver fet cap cerimònia. El que és segur és que "el casament ha deixat de ser un sacrament per ser un contracte porqueria".

Si continuem amb el pessimisme amb institucions antigues, Joan Lluís Pérez Francesch recorre al sociòleg Zygmunt Bauman, que ha definit el concepte d'amor líquid. "Canviem de parella com de telèfon mòbil, perquè vivim en una societat de consum". I si aquesta és la tendència, la llei protegeix les criatures amb la màxima prioritat, perquè "quina culpa tenen els fills que els pares siguin com són?", es pregunta.

Qui opta per casar-se?

Finalment, el doctor en psicologia Domènec Luengo agrupa en tres grans tipus les parelles que decideixen casar-se quan tenen fills. "Tot i així, la casuística de les parelles que decideixen casar-se quan tenen fills pot ser molt àmplia i variada", reconeix. En el primer grup hi hauria les parelles que quan tenen les criatures a casa els cau a sobre la transcendència dels formalismes i, a més, també els atreu la idea de ser l'eix d'atenció de tothom durant un dia. En un segon grup hi hauria les parelles que volen que els fills sàpiguen que viuen amb uns pares que estan "normalitzats". És a dir, "una altra vegada més hi tenen molt pes les històries ideològiques que, sense fills, no s'havien valorat". I, per acabar, indica Luengo, hi ha un grup, patològic o no, que fa ús del casament amb les criatures per retenir la parella.