Criatures 17/02/2016

Redibuixant la vida. Día Internacional de la Síndrome d'Asperger.

2 min

... Miro les nostres fotos, les dels últims anys, les de les darreres vacances, les dels aniversaris, les d'alguna sortida a la muntanya. Recordo moments, situacions, però sobretot la sensació que vaig sentir en captar cada image. Repasso les imatges i sento que una part de la vida s'ha desdibuixat. Perquè l'Asperger ha anat difuminant els contorns de les siluetes i ha creat al llarg dels anys una nova imatge de la nostra realitat. S'han esborrat alguns somriures, s'han perdut moments de diversió i la paraula futur es redueix perquè es fa impossible preveure que passarà més enllà d'uns dies. Després dels primers símptomes i el diagnòstic, en què tot es torna fosc, a poc a poc van apareixent reflexos i més tard llums. El que sembla la pitjor part del procés és només l'inici, a partir d'aquí comença de debò una nova vida. Ningú et prepara per prevenir o, com a mínim, equilibrar els efectes col·laterals de la vida amb Asperger, ningú no t'explica el que trobaràs en el camí. I és que la síndrome no només afecta la persona que rep el diagnòstic, sinó que a poc a poc va impregnant tota la vida al seu voltant. Ho vam viure diàriament, de forma discreta es va colant en el nostre dia a dia, sempre pendents dels senyals d'alarma, bregant amb les dificultats. La clau és sobreviure sobre la marxa, resolent conflictes quan sorgeixen, sense possibilitat de previsió, aguditzant la capacitat de reacció, minimitzant l'impacte, observant com la nostra imatge es desdibuixa a les fotos. Malgrat tot, segueixo fent fotos, segueixo mirant-les, pensant en com ens veurem d'aquí a un temps, immortalitzant les poques línies que encara conservem i desitjant que, a poc a poc, aconseguim redibuixar la vida.

stats