Sí, sí és el primer

Xavier Tedó

Animals

Un amics li van regalar una peixera al nano pel seu aniversari. Amb el temps hem entès que era un regal educatiu. Volen que entengui el sentit de la mort, què significa literalment dinyar-la. Suposo que per això no em van comentar que si mengen massa, tenen poc oxigen oamb el canvi d'aiguapoden morir. Vam començar amb un i ja freguem la desena. El primer, el Peixet, és dels que ha durat més. Tres setmanes. En Miquel, en Luis Suárez o el Taronget, menys. No els ha donat temps de fer-se estimar. Això m’ha convertit en el client de l’any de la botiga d’animals, que ja parla de brot verd.

Fins fa poc teníem en Neymar i en Brasil. El primer va començar fort, amb unes cabrioles sota l’aigua espectaculars. La samba es vaacabar de seguida. El segon s’està esforçant perquè no ens preguntem què coi fem amb la peixera. Un dia el nano ens avisa que està de costat, com els seus antecessors, i apenats el posem en un got amb aigua. Aquest és el pas previ a l’enterrament. Perquè tota defunció comporta una cerimònia que consisteix a baixar al carrer de darrera de casa, que de moment s’ha salvat del ciment, i enterrar el peix. Després hi posem un pal al damunt perquè el sapiguem ubicar. Diria que la criatura es va perdre amb el segon.

Traiem en Brasil al balcó perquè si el deixes a dins de casa ets tu qui ha de marxar. En una de les seves incursions per veure de prop el cadàver, el nano comença a cridar que el peix es mou. M’agrada que ja comenci a fer-me picar, però insisteix tant que m’aixeco del sofà. No m’enganya. El peix ha ressucitat. M’assegura no li ha fet cap massatge cardíac ni el boca a boca. El posem de nou a la peixera. Després d’algunes setmanes i aprofitant la visita de l’àvia, li comento al nano quepodrien passar perla botiga a buscar-li un amic. Es presenten a casa amb el peix. També amb un periquito. Al peix no ens dóna temps ni de posar-li nom. Tampoc fa amistat amb en Brasil. És el que té que es mori l’endemà. En Marianu ho fa sis dies més tard. A manca d’autòpsia, a casa ens debatim com a possibles causes de la mort entre la calefacció o la solitud d’haver-lo confinat a l’estudi perquè la gata no se’l cruspís. La protectora d’animals encara no s’ha posat en contacte amb nosaltres.