Recuperar els clàssics
Aquest estiu, l'Anna Manso recupera en un seguit d'articles 8 dels títols clàssics de la literatura infantil i juvenil catalana. Un homenatge, un "remember when", que ha començat amb les "Aventures extraordinàries d'en Massagran" de Folch i Torres, escrit l'any 1910! i que segueix essent divertit i entretingut. Una idea fantàstica i molt molt necessària.
Arran de l'article, a twitter s'ha produït una conversa sobre d'altres títols que podem considerar clàssics i que en una època molt anterior als Harry Potters i als Geronimo Stiltons, van suposar la nostra font de lectura (amb permís dels tebeos). Títols d'escriptors catalans que, amb més o menys reconeixement, van anar fent de formiguetes i generant novel·les que podrien perfectament formar part d'aquest llista dels nostres clàssics.
Si us parlo de Roald Dahl, Gianni Rodari, Michael Ende, Eric Carle, Anthony Browne, Maurice Sendak, Tomi Ungerer o Enid Blyton, la majoria sabreu de qui parlo, els haureu llegit i fins i tot comprat pels vostres fills i filles. Però que passa amb els nostres clàssics? Què passa amb Josep Vallverdú, Joaquim Carbó, Lola Anglada o Maria Novell? Fins i tot molts desconeixereu el nom de Sebastià Sorribas, tot i haver llegit "El zoo d'en Pitus". Per què ningú s'ha plantejat reeditar aquests autors? Parlem de la necessitat de que els nois i noies trobin el plaer de la lectura, que només així es generen lectors, però deixem perdre bones històries només perquè fa 40 o 50 anys que van ser escrites. No es tracta de mirar-nos el melic, però si de valorar allò que tenim i que sovint està a l'alçada dels clàssics extrangers que tant venerem, i ja no parlem d'algunes de les novetats que setmana rera setmana es van succeint a les llibreries.
Per què dic un "remember when"? perquè és un tornar enrera, recordar aquells clàssics de la nostra literatura infantil i juvenil, però dels que no se'n sol parlar, o si més no, no se'n parla prou. Com sovint passa la literatura per nens i joves no és més que la germaneta pobra, l'obra de segona categoria enfront la literatura en majúscules, la que es fa per adults. O no és cert que ens omplim la boca parlant de Rodoreda, Pla o Maragall, però ningú coneix Maria Lluïsa Solà i la seva "Anna"? "Anna" que espera pacient sobre la calaixera de les meves filles que la nova generació la descobreixi, cel·lo inclòs.