La música com a excusa de viure

Si tens un nadó, posa-li música clàssica. M'ha va dir la psicòloga Ma. Lluïsa Ferrerós, que m'ho va especificar encara més. Llegiu-ho: 9a simfonia de Beethoven Chaikoski; Stravinsky; “Pere i el llop” un adagio de Vinoni Chopin, Beethoven (com ara, “La pastoral”) Concert per a dos violins”, de Mozart; cançons de bressol de Johannes Brahms, o “Per a Elisa”, de Beethoven. Si sou dels que voleu continuar escoltant la vostra música de sempre, aquella que escoltàveu quan no teníeu criatures a casa i a la qual no voleu renunciar, us recomano el llibre 100 canciones de adultos para oír con niños, de la Susana Monteagudo i Carlos Rubio, que l'han publicat a Lit-era. Us encantarà. Cada una de les cançons triades (com ara I can't get no satisfactions; Eleanor Rigby dels Beatles; Return To Sender i així anar fent fins a 100) s'acompanyen amb una explicació de la cançó i de l'època i de com va reaccionar les criatures dels autors quan la van escoltar. I és que la música es filtra a les vides dels infants i els arriba al cor. I si no, fixeu-vos en l'escola La Concepció de Barcelona. Us n'he parlat altres vegades, però aquest any hi han fet un pas més endavant. Han creat un vídeo magnífic en què expliquen el seu projecte, singular, innovador, que ha servit de model per a altres escoles. Sempre que penso en ells, els envejo, i ho dic sincerament (vegeu-ne una classe a la foto de baix). Que una escola pública tingui un projecte de l'envergadura que ells tenen, de manera gratuïta; que en edat escolar, dins de les mateixes aules en què estudien matemàtiques, català, anglès i altres aprenguin a tocar el saxo o la bateria, és extraordinari. Que per molts anys pugueu continuar amb el vostre projecte i ser model per a altres escoles. La música és una excusa fantàstica per viure.