"Visca Sant Antoni", criden les criatures

Diuen que la cultura popular aporta molts valors a les criatures: coordinació, concentració, esforç. També la idea de pertànyer a un país, amb una història i unes tradicions, que ells són els encarregats de preservar per a les futures generacions.

Tot plegat ho escric perquè demà, 17 de gener, és Sant Antoni Abat, patró de moltes poblacions que adoren la cultura popular. “En un món tan globalitzat on els referents culturals acostumen a venir de fora, està bé que els infants tinguin un contacte amb el seu món més proper”. De manera que fent-los participar en els actes de cultura popular, “els estem donant un valors indentitaris, de país”, m'explica l'amic Joan Beumala, periodista especialitzat en temàtica castellera..

Dins de la cultura popular, hi ha una discussió, que es basa en els següents criteris: què és millor que les criatures mirin o bé que actuïn en els actes. Els defensors de mirar tenen dos arguments per defensar la seva postura: 1) asseguren que és la millor manera per entendre-les, perquè són molt petits per portar un gegant, un drac o per aguantar l’esforç de ballar un ball. 2) Portar nens en un ball és com portar-los a una llar d’infant. Els han de vigilar altres adults.

Mentrestant, els defensors que els nens hi participin diuen que és la manera que de grans continuïn aquells balls. És a dir, perquè el futur de les festes majors és a les seves mans. I dins d’aquesta postura hi ha dos moviments, les festes majors que tenen un dia marcat del calendari perquè els infants en siguin els protagonistes i surtin al carrer imitant el que fan els adults (Sitges, Vilafranca, Tarragona, Vilanova i la Geltrú per exemple).O els que han creat una alternativa diferent, que no copia el model dels grans, però que fa que s’enganxin a la cultura popular igualment.

Mentrestant, hi ha criatures que criden "visca Sant Antoni", i que a la mateixa escola ja n'han preparat un cavall per lluir-lo als Tres Tombs. Jo també m'hi afegeixo: "Visca!"