Criatures 18/01/2013

El pare de les criatures

3 min

Ja està. L'apocalipsi, la nit de Nadal, el Nadal, Sant Esteve, Cap d'Any, la nit de Reis i Reis, ja s'ha autocombustionat i només en queden cendres i colesterol. Aquest any, a diferència d'altres vegades, no m'he pogut agafar festa. Per sort, el pare de les criatures sí, i el pes d'estar amb els menors d'edat a càrrec ha recaigut tot en ell. I els nens la mar de feliços, tu, perquè el seu pare els ofereix una visió de la vida particular. Un altre estil Un dia d'aquestes vacances li va tocar dur la gran al dentista (l'any 2013 serem uns bràquets més pobres) i ja que hi eren ho va aprofitar perquè els altres dos obrissin la boca ajaguts a la butaca i, de passada, gravar un vídeo antropològic de la visita. Al vídeo s'hi veu el petit, amb les dents tenyides de vermell per culpa d'un líquid que revela els llocs que no s'han raspallat, rient, orgullós de no haver-se'n raspallat ni una. Després li toca el torn al mitjà: les dents surten igual de vermelles i l'element surt igual de content del seu baix nivell higiènic. Hi ha un tall i les imatges ens tornen a mostrar el mitjà, però ara amb dos cotons a la boca perquè la dentista ha aprofitat l'avinentesa per treure-li dos ullals, i el menor d'edat ja no riu, tot i que el pare de les criatures li diu que està més que horrible per fer-li passar l'espant. I tot amanit amb el soroll de fons de les rialles de la gran i del càmera i progenitor. Un altre dia els va dur a menjar-se unes creps prop de la Vila Olímpica. Però en lloc de lloar la proximitat del mar, va trobar més pintoresc explicar-los la proximitat del cementiri i tots van tornar encantats d'haver fet un mos amb regust de Nosferatu. I un altre dia, si el petit escrivia malament la carta als Reis l'amenaçava de broma de grapar-li els dits amb una grapadora. El petit, en contra del que poden creure les ànimes sensibles, es pixava de riure i el seu pare, animat, va fer-li escriure la seva carta. Com cada any el pare de les criatures demana una Harley Davidson i va ensenyar al menor d'edat a escriure correctament la marca de la moto sense ni una errada ortogràfica mentre jo anava sentint: "Amb i grega, Harley s'escriu amb i grega, recorda-ho per a tota la vida, fill". Una altra pasta Sí, els meus fills tenen un pare amb sentit de l'humor, que quan aprenien a parlar i els progenitors dels altres nens els ensenyaven a pronunciar gos , cadira o poma , ell els feia dir australopitecus , ornitorinc o exquisit . Que els ha ensenyat la cantarella que m'han de deixar anar quan torno d'un cap de setmana fora i els pregunto què han menjat: "Peix, fruita i verdura cada dia, mama!", i que després obliden per explicar-me els frankfurts i les hamburgueses que han endrapat per tot Barcelona, comandats pel seu progenitor. Un pare que té el do de dur-los a llocs on passen coses. Com la visita que van fer a un parc per jugar amb uns amics, on van poder admirar, a distància prudencial, una batalla campal entre famílies que feien un pícnic i que va acabar amb estossinades amb pals mentre els deia: "Veieu, fills meus, això és el que no heu de fer mai, dur pals als pícnics". I ara, dies després de l'intensiu de festes i fills, l'observo de reüll i no li detecto ni un cabell blanc de més, ni una arruga, res. Les dues setmanes amb fills amunt i avall no l'han perjudicat ni un gram, ans el contrari. És evident que no estem fets de la mateixa pasta. Heus aquí la gràcia del nostre equip. Publicat al suplement Criatures. Dissabte 12 de gener de 2013

stats