Criatures 22/06/2012

Redimiu-vos, la fi del curs s'acosta

3 min

Falta una setmana i el món tal com el coneixem s'haurà acabat. No es tracta del corralito , ni de la fi del món, sinó d'una altra fi, la del curs escolar. S'haurà acabat saber de què calia discutir cada dia, aquell "si avui és dimarts algú s'ha oblidat l'equip d'educació física a l'armari" i el patir per si, arribat el mes de juny, hauré sobreviscut al túnel del terror en què m'havia endinsat al setembre. Aquest any tot quadra una mica i the day after cau en dissabte amb revetlla inclosa i l'endemà ja és Sant Joan. Així que a base de coca de llardons el dissabte i coca d'ibuprofèn el diumenge per fer passar la ressaca, dilluns ja serem de nou al nou món: l'estiu. 'Rien ne va plus' Per tant, qui tingui pensat contractar quatre professors particulars i un coach motivacional, qui s'hagi llançat a augmentar la velocitat lectora d'algun dels menors d'edat que té a càrrec a base de jugar a fer de locutors de Catalunya Informació, qui autoritzi aquell adolescent a fer-se un tatuatge mentre la frase tatuada sigui una tirallonga de paraules amb accent diacrític, sisplau, que s'aturi. Famílies, pares, mares, tutors, tot el peix està venut. Pleguem, relaxem-nos, deixem anar la tensió que ens ha fet caminar amb les espatlles gratant-nos les orelles. Alea jacta est . Per bé o per mal, s'ha acabat el bròquil. Sí, s'acosta el bonic moment en què els menors d'edat que tinc a càrrec tornaran carregats com mules amb àlbums, arxivadors d'anelles i tres quilos de treballs manuals. Però també amb un paperet que no pesa ni 20 grams que ens pot marcar l'estiu: les notes. Encara no sé què hi posaran. Vull dir que ho sé, però que la castanya o l'alegria sobtada són una possibilitat gens menyspreable. Així que espero sense desesperar i faig una porra amb mi mateixa per provar d'endevinar si m'hauré de passar l'estiu fent que alguns repassin ortografia, cal·ligrafia i/o matemàtiques. Si guanyo em regalo una pedicura i si perdo... doncs també, que per això poso jo les normes. El túnel del terror I mentre arriba el moment de la veritat, faig balanç. Al final no tot ha estat tan horrible. Sí, dins el túnel del terror ens hem trobat zombis amagats en algun racó de la nova escola de la gran, però aviat ens hem adonat que eren actors contractats per una ETT i la por s'ha fos. Sí, també hem topat amb aparicions fantasmals que ens han fet creure que el petit no consolidaria la psicomotricitat fina del tot, però de cop s'ha obert el llum i hem vist que el cicle inicial s'acaba l'any que ve. I sí, hi ha hagut vampirs, homes llop i altres aixafaguitarres que han intentat boicotejar l'intent del mitjà de convertir-se en un estudiant de bé, però amb ajuda externa i interna els hem acomiadat per la via ràpida i ens hem quedat tan amples. A més, algun graciós devia prémer el botó del turbo perquè tinc la sensació que el curs ha passat a velocitat de nen de P-3 després d'ingerir dosis altes de sucre. He repassat tots els mesos per si havia caigut en coma profund algunes setmanes sense adonar-me'n: veig els panellets amb mocs que em pensava que ja no em tocava menjar i que van aparèixer a casa a última hora, veig aquell paquet de Reis que es va quedar sense ser entregat per pura ineficàcia, veig el menor d'edat que recull un premi literari i a mi somicant d'emoció, veig una altra menor d'edat tocant la guitarra i demostrant que els béns mobles poden sobreviure nou mesos, veig un altre menor d'edat faltant molt oportunament a la jornada de portes obertes de piscina per unes angines... Sí, tot quadra i no m'he saltat res. Suposo que em toca admetre que em faig vella i vaig adquirint el do de la memòria selectiva. Perquè no tot ha estat que t'hi cagues aquest any, però mira, ja ha passat, i amb sol i aquella olor química de bronzejador tot és menys greu. Reconec que tanta positivitat m'espanta. No puc evitar sentir-me com aquells jugadors que guanyen el partit contra l'equip rival per només un gol i que no deixen de mirar el rellotge somiant en el moment en què l'àrbitre xiuli el final. Així que em recepto una dosi higiènica d'espant i penso en la quantitat de menús que haurem de planificar tot el mes d'agost o en els deures d'estiu o en els tres casals en tres lloc diferents i en hores simultànies a les quals aniran els menors d'edat aquest juliol. M'aturo perquè, si segueixo, l'esglai serà irreversible i llavors em miro les ungles dels peus que aviat lluiran un color vermell guanyador. Somric. Publicat al suplement Criatures. Dissabte 16 de juny de 2012.

stats