Criatures 09/06/2010

Lliçons de pedagogia de... Tony Soprano

5 min

Què podem aprendre dels personatges de ficció que no es trobi en els manuals sobre l’educació dels fills? Tot, us ho dic jo que dedico més hores a veure tele i cinema, i a llegir ficció que no pas a assistir a conferències de pedagogia. Que no hauria de ser així? És clar, però llavors ja no seria la pitjor mare del món. Comencem, per exemple, per Tony Soprano interpretat magistralment per James Gandolfini. Anthony Soprano, protagonista absolut de la sèrie “The Sopranos”, pot semblar un pare atípic només perquè té un ofici tan peculiar com el de mafiós, però no, us asseguro que l’home pateix els mateixos tràngols de pitjor pare del món que tu i que jo. És gratificant i alhora desconcertant descobrir un home amb tantes coses en comú amb nosaltres. No hi és mai a casa perquè la seva feina li pren més temps del que voldria, el seu fill petit no s’ajusta en absolut al que s’havia imaginat, té por de ser tan mal pare com ho va ser per ell la seva mare, la seva filla gran té un nòvio que no li acaba de fer el pes, les discussions sobre disciplina, responsabilitat i esforç sempre acaben malament, se sent fracassat com a pare, crida, esbronca i no se sent respectat, i, malgrat tot, s’estima els fills fins arribar a matar per ells... La diferència està en que aquesta darrera frase jo me la prenc en sentit figurat i el gran Tony no. En el capítol 5 de la primera temporada titulat “College” (escrit per James Manos Jr i David Chase i dirigida per Allen Coulter), Tony es veu obligat a treballar en hores que hauria de dedicar a la família, us sona el tema? El capítol narra el viatge que fan Tony i la seva filla Meadow per unes quantes universitats. Meadow ha de triar on vol anar i Tony procura fer de bon pare acompanyant-la. Però fer de pare no és fàcil, ho sap en Tony, ho sé jo i ho saben milions de persones. 1a LLIÇÓ: PER MOLT CAPO QUE SIGUIS ELS TEUS FILLS SEMPRE ET SORPRENDRAN Al principi del capítol Tony ha de superar una escena d’aquelles de xerrada íntima al cotxe que comença amb la següent pregunta: “Papa, tu ets de la màfia?”. En Tony activa el pilot automàtic de pitjor pare del món i ho nega. Meadow activa el pilot automàtic de filla i insisteix i Tony, com tots els pitjors pares del món, és dèbil, i li explica una mitja veritat, que part dels seus ingressos provenen del joc il·legal. Meadow es mostra encantada perquè als seus amics els dóna morbo i perquè saber que el seu pare és sincer li fa sentir que tots dos tenen una relació especial. En Tony somriu desconcertat, en la seva mirada llegim aquells pensaments contradictoris que ens resulten tan familiars: “qui t’entengui que et compri” i “t’estimo filla, ets la millor del món”. Ah, quina alegria veure que per molt mafiós que siguis la teva filla sempre et sorprèn. 2a LLIÇÓ: QUAN PER CASUALITAT L’ENCERTES, CALLA Però al final de la conversa Tony no pot suportar que la seva filla sàpiga la seva autèntica dedicació i rectifica dient-li que també té molts ingressos de base legal. És clar, la filla li veu el llautó i l’engega a fregir espàrrecs. Ai, que maco hauria estat amb la boca callada. 3a LLIÇÓ: QUAN PRIORITZES LA FEINA PER SOBRE LA FAMÍLIA PREPARA UNA BONA CAFETERA Al pobre home la feina se li acumula. S’atura per posar gasolina i aprofita per trucar a l’amant, després a la dona (la vida familiar pot ser complicada) i és llavors quan la feina l’atrapa perquè reconeix un home a la gasolinera, un antic mafiós que s’ha passat a l’altra banda, que s’ha convertit en un delator de la policia i Toni surt cagant llets amb el cotxe per perseguir-lo. Però el perd de vista i no serà fins la nit que tornarà a posar-se amb la recerca. Du la filla a sopar a un restaurant i així que pot l’aparca amb unes amigues i s’escapoleix. I què fa? Doncs el que li toca, localitzar al pollastre xerraire, trucar al seu ajudant perquè li confirmi la matricula del cotxe del delator... en resum, feina, feina, feina. I passa el que havia de passar, que quan recull a la filla se la troba completament borratxa i pare i filla passen la nit del lloro. QUARTA LLIÇÓ: SI FAS DUES COSES ALHORA COM A MÍNIM QUE UNA ET SURTI BÉ L’endemà Tony ho fa millor. Deixa a Meadow visitant universitats i s’inventa una nova excusa per tornar a tocar el dos. Li ha quedat feina per fer, i mentre la filla visita colleges, Tony aprofita per estrangular el delator. En Tony és un mafiós estressat i un pare de família mediocre, però per sobre de tot és un professional. Així que enllesteix la feina, au, vinga a agafar el cotxe, torna a recollir la mossa, i som-hi cap a una altra visita universitaria. Buf, no és gens estrany que amb aquest ritme de vida el personatge s’hagi de sotmetre a teràpia amb l’excel·lent doctora Melfi. Però el canari ja no cantarà mai més. La feina ben feta no té fronteres. CINQUENA LLIÇÓ: QUAN ELS TEUS FILLS NO PUGUIN ASSUMIR LA VERITAT, MENTEIX Què és més difícil, matar un delator o acontentar una filla? Això segon, evidentment. Dins del cotxe, de camí cap a una nova universitat Meadow sembla que lliga caps. Li veu sang a les mans, fang a les sabates i recorda que el pare ha fet trucades estranyes... per sort Tony ho nega tot, tot i tot i s’endú la sorpresa de la seva vida. Meadows, malgrat veure que el seu pare menteix, malgrat intuir el que ha fet el seu progenitor li diu “papa, t’estimo”. SISENA LLIÇÓ: NO T’AVERGONYEIXIS DE LA TEVA FEINA O sigui que pares i mares pitjors del món, encara hi ha esperança. Si a Tony Soprano la seva filla se l’estima tal com és, nosaltres no cal que patim. Malgrat exercir oficis tan indignes com el de guionista o el d’escriptora, els nostres fills i filles és molt possible que no s’avergonyeixin de nosaltres i que, molt probablement, se sentin d’allò més orgullosos! Gràcies Tony! SETENA LLIÇÓ: QUAN MARXIS DE VIATGE NO VULGUIS SABER QUÈ HA PASSAT A CASA Nota: i mentrestant, a casa, la mare, la Carmela, passa la nit amb el pare Phil, un jove i guapo capellà que no deixa de menjar pasta, beure vi, escoltar-la en confessió, donar-li la comunió, veure vídeos, mirar-la de forma lasciva... I el fill petit on és? A casa els veïns jugant a videojocs, com és lògic. Com podeu comprovar una família propera i entranyable.

stats