La pitjor mare del món

Anna Manso

Gripaus

Avui explicaré el meravellós procediment per menjar-se un gripau (també conegut universalment amb el nom de disgust monumental ) sense asfixiar-se. En primer lloc, cal intentar de totes totes no asfixiar el menor d'edat que tens a càrrec que t'hagi regalat el gripau en qüestió. Els MEC són una espècie humana que ataca a cop de gripau especialment a final del trimestre escolar, quan posseeix una arma de destrucció massiva (coneguda universalment amb el nom de mòbil o xarxa social o accés a internet ) o és ell en si una força de destrucció massiva d'objectes. I en moltes altres situacions lamentables que tampoc cal llistar per no deprimir el personal. Aquest primer nivell de prevenció ens evitarà ingressar en un centre penitenciari, un indret que en lloc de facilitar la ingestió del gripau l'augmentaria i l'ancoraria en el camí entre l'esòfag i l'estómac.

Sutura

Després cal una fina feina de cirurgia decorativa: cosir-se la boca. Sí, el segon instint després d'asfixiar el MEC serà, sens dubte, sotmetre'l a una teràpia de xoc sònica a base de tota mena d'improperis, entre els més suaus dels quals hi apareixerà el meu renec preferit: caguntot. La teràpia sònica és del tot perjudicial per a la ingestió del gripau. És, però, excel·lent per a les cordes vocals dels progenitors, així que també és possible emetre algun crit mentre sigui d'una durada inferior als tres segons i prou intens per fer-les vibrar en una escala de Maria Callas del 10. La sutura de la boca facilita enormement la no emissió de sons i, sobretot, la meditació profunda forçada. A ningú li agrada reflexionar sobre els gripaus, les seves causes i les seves conseqüències, però resulta imprescindible. Un altre motiu de reflexió més agradable és tramar i elaborar les esmentades conseqüències per al MEC. No cal que totes siguin molt extremes. Algunes ho poden ser menys. També s'accepten de bon grat idees alienes terribles en forma camuflada de consells psicopedagògics.

Unes hores després, i sota la supervisió d'un professional sanitari (també conegut universalment com a clon de Clive Owen), es trauran els punts de sutura. El moment és una mica elàstic. És bo treure dos punts, comprovar si encara persisteix el reflex d'emetre renecs i, si és així, tornar a cosir i esperar. Llavors, quan l'impuls verbal violent ha desaparegut, toca reblar el clau amb una acció magistral.

Teràpia cromàtica

És del tot imprescindible que us calceu unes ulleres de 3D. Llavors, i d'una forma que us deixarà esmaperduts, el gripau anirà perdent volum i verí fins a convertir-se en un ridícul Lactobacillus torracollonus que, ves per on, ajudarà la vostra digestió en lloc d'entorpir-la. Les bondats de la teràpia cromàtica aplicades via ocular a través de les ulleres de 3D (conegudes universalment com "Allò que porta la pitjor mare del món. No, el barret no, les ulleres") han estat contrastades per la Tahoma Beach University. Al seu informe se'n destacaven uns curiosos efectes secundaris: atacs de riure incontrolats i una certa tendència a minimitzar la gravetat de la vida familiar. Per tant, està totalment desaconsellat a totes aquelles persones amb pànic a les experiències extremes associades al sentit de l'humor. Advertiment: no, la teràpia no impedeix la reproducció espontània, o no tant, de futurs gripaus, però dóna eines suficients per enfrontar-s'hi encara que prenguin les dimensions d'una plaga bíblica.

Publicat al suplement Criatures. Dissabte 25 de gener de 2014.

ANTERIOR

Caducitat

SEGÜENT

Elasticitat