Criatures 15/07/2013

Esdeveniments

3 min

La gran dels tres menors d'edat que tinc a càrrec (MEC) no pot viure sense les amigues... i els amics, i els cosins, i els veïns, i els companys de classe i la gent que coneix a la cua del pa. No em queixo, ja ho sé, ja ho sé a qui ha sortit, no sóc pas cega, però és que a la mínima que et descuides ha muntat un sarau. Dates L'any, per a ella, és un seguit de celebracions a les quals és IMPRESCINDIBLE convidar el màxim de gent. No sé per què m'entesto a activar el calendari de Google, perquè amb ella ja en tinc prou i de sobres. Un mes abans ja burxa per saber amb qui passarem el Cap d'Any ("Mama, què farem per Cap d'Any? Com, que no ho sabem? I a mi què, que sigui final de trimestre i no hagis comprat res dels regals de Reis! Ho hem de saber! Ja!"), l'aniversari del pare de les criatures ("Mama, truca a X, a Y i a Z, que amb nosaltres sols celebrant-ho s'adormen les plantes"), Sant Medir ("Mama, ara no facis veure que no te'n recordes, fa un any que em vas prometre que convidaria la T i la R a fer l'animal collint caramels, a passejar, a dinar, a berenar, a sopar i a dormir. I sí que hi cabem a la meva habitació! Si cal, dormim dretes"), el festival de dansa ("Mama, avisa l'àvia, i la tieta Cati, i la Marina, que només és un cop cada dos anys, i convido les amigues, eh? Com? No, les entrades de les amigues les pagues tu, no?"), la revetlla de Sant Joan ("Mira, mama, jo, per la revetlla, el que vull és passar-m'ho bé, o sigui, que vinguin els A, els B, els C, els D... que sí, mama, que sí, i no facis aquesta cara, que tu també vols que vinguin"), i així anar fent. Aniversari Però la data cabdal, el cercle marcat amb llums de neó, és el seu aniversari. Una data que amb la seva transformació com a adolescentis comunis encara ha agafat una importància no ja cabdal, sinó sideral. I el que em toca és anar fent de dona de negre i, amb les tisores, retallar expectatives per no haver de retallar, més endavant, el pressupost de les vacances. Sí, el seu aniversari és aquest mes de juliol i, com que se'n va de campaments, abans de tocar el dos vol deixar-ho enllestit. La celebració familiar ja la vam avançar en el seu moment, que som tants que cal unificar jornades festives ("Mama, que no torni a passar que us emboliqueu amb ximpleries i no quedem, truca als tiets i organitza la festa dels aniversaris de l'estiu"), i ara estic en plena organització de la festa-festa, la de les seves amigues. He estat prudent i m'he esperat a veure com estava el mercat consolidat d'amistats. Les hormones juguen males passades i el que avui és imprescindible demà és innominable i l'altre és imperdonable. I mentrestant he descartat les opcions de convidar vint persones a la platja (massa arriscat), de pagar a quinze amigues un retorn a la infantesa en un parc d'atraccions de Barcelona (em marejo), la de subvencionar vint minuts en un circuit-estafa de paintball a preu d'or (passo), i li he recordat aquella amiga seva a qui la seva sàvia mare va oferir un plat de macarrons a sis amistats escollides i avall (a veure si cola). A hores d'ara encara no sé què farem, però, tot i que no penso abaixar la guàrdia, sé que serà una bona opció. Ella, això sí que ho té, al final sempre ho viu tot com la millor festa del món. I jo només espero que algun dia topi de nassos amb algú que li expliqui que hi ha un ofici que es diu organitzadora d'esdeveniments , i vegi la llum del seu futur. Publicat al suplement Criatures. Dissabte 6 de juliol de 2013

stats