Criatures 22/12/2011

Compres de Nadal

3 min

L'única vegada a la vida que vaig aconseguir comprar tot el que calia abans de Nadal va ser l’any 2001 i Kubrick no hi va tenir res a veure. El dia 21 de desembre va néixer el mitjà, a qui vaig tenir la temptació d’adjudicar-li el nom de Hal però a qui vam inscriure al registre com a Pol. El petit també va néixer un desembre però va ser un aterratge forçós que estava previst per al dia de Reis i es va avançar un mes i escaig, repòs inclòs. Així que la tàctica de parir nens al desembre per tenir-ho tot llest al mes de novembre es va demostrar ineficaç i massa imprevisible i vaig optar per tancar la barraqueta.

L’hormona de l’engany

Quan veus pel·lícules americanes de gent comprant cosetes boniquetes amb caretes rialleretes i llacets als paquetets, l’hormona de l’engany inunda el cervell de mentides. De sobte creus que comprar regals per al tió i Reis serà un moment emotiu i dolç que enganxarà amb pasta d’amor la teva família i la la la la raaràà!!!I és que ja ho diuen, la droga és mooolt dolenta i el millor que es pot fer és dir no, malgrat que qui et doni el consell sigui Maradona. Perquè la realitat és que tot plegat és un malson i que per aconseguir la quadratura del cercle cal esmerçar-hi unes hores que no existeixen, gastar uns nervis prou desgastats i tirar d’un pressupost cada vegada més...menys.

L’interfecte, l’objectiu, l’objecte...

Fa temps que per superar el tràngol aplico tècniques ofimàtiques i genero un full de càlcul. Al document hi escric el nom de l’interfecte, l’objectiu (tió i Reis a casa, sempre tan nostrats, i Pare Noel per a les famílies cosmopolites) i l’objecte. Però, ai, també, el subjecte, la persona que fa el regal. Perquè, com a tantes cases, a la nostra fem la llista i en alguns casos fins i tot comprem allò que han de regalar els avis, àvies, oncles, etc. És una mesura de prudència per tal d’evitar que el dia de Reis a casa hi aparegui una reproducció exacta mida nen d’una tuneladora del metro de la línia 9 (soroll i lentitud inclosa). Però una bona planificació no comporta sempre una bona execució. Hi ha hagut anys en què el full l’hem fet servir per mocar-nos i hem protagonitzat maratons consumistes, com la d’aquell any que vam entrar a un centre comercial a les deu del matí i en vam sortir a les vuit del vespre amb TOT comprat i, això també, amb les soles de les sabates polvoritzades.

Al barri hi ha de tot

Però fora d’aquell any que vam tirar de gran superfície el millor és no moure’s de cinc-cents metres a la rodona. En primer lloc, perquè al barri sempre hi ha de tot. Al meu i al teu. En segon lloc, perquè en lloc de comprar al fons d’inversió i als grans estalviadors de paradisos fiscals que acostumen a ser propietaris de tantesmarques, grans magatzems i altres delícies, és millor comprar als teus veïns, amics i pares de l’escola que encara tenen botiga oberta o negoci online o taller del que sigui. I, en tercer lloc, per una qüestió estratègica. Amb ells pots tenir la confiança d’inventar-te un senyal, un codi, en el meu cas un alçament de celles superlatiu, que significa:“No se t’acudeixi vendre això! Guarda-m’ho que ja vindré a buscar-ho quan pugui, segurament el dia abans de Reis, però ja saps que vindré!” I el dia 6 de gener t’adones que la màgia de Nadal ha funcionat. No saps com t’ho has fet però has aconseguit comprar tot el que calia comprar. Ara, pel que fa a pagar...En fi, això ja és un tema per al 7 de gener.

Publicat al suplement Criatures. Dissabte 17 de desembre de 2011.

stats