La pitjor mare del món

Anna Manso

Canvis (1): les autoritzacions

Avui començo una sèrie d'articles estivals dedicats a proposar petits canvis en alguns aspectes que afecten la vida diària familiar. Començo amb les autoritzacions. Aquest mes de juny i juliol m'he fet un fart de signar mil i un papers per permetre que els menors d'edat que tinc a càrrec (MEC) realitzessin qualsevol tipus d'activitat entre el bonic dia de fi de curs i el bonic primer dia de vacances laborals dels seus progenitors. I després de tant moviment de canell m'he inspirat i m'he decidit a formular una autorització pròpia.

L'autorització

Jo, (cal omplir-ho amb el nom real; els pseudònims tipus Cruela de Vil, per molt sorprenent que sigui, no tenen validesa legal), autoritzo el meu MEC (perquè, si no fossin menors i no els tinguéssim a càrrec, en lloc d'aquest imprès ompliríem el qüestionari de satisfacció d'aquell petit hotel de París, o Ciutadella, o Honolulu) a participar en tot allò que vaig pagar en el seu moment, perquè pagar una cosa (com un casal) i prohibir que el MEC es llepi els dits amb pintura no tòxica per pintar samarretes, o obligar-lo a quedar-se a casa el dia que toca excursió, és francament incoherent i incomprensible. També entenc que allà on sigui farà les seves demostracions gimnàstiques-contorsionistes, i, fins i tot, si se'l du a la piscina, s'hi llançarà i provarà de banyar-s'hi. Em reafirmo: ho sé, i ho reautoritzo.

També espero que si passa allò que estadísticament toca que passi, com per exemple que s'esgarrinxi les dues cames alhora, se'l curi amb aquells líquids i pomades que hi ha a les farmacioles, que, tot i que piquen, jurem per la memòria de Louis Pasteur que no és així. I si té dècimes o febre, mentre no el pugui venir a buscar, o mentre s'espera si millora perquè és a la quinta punyeta, també desitjo que una ànima caritativa li doni líquids de color taronja, de color rosa o les pastilletes equivalents per als MEC majors d'onze anys. I si cal (santa Rita, protectora dels pares amb nens de campaments no ho vulgui) que se'l desplaci en un vehicle privat per traslladar-lo en cas de necessitar atenció mèdica, també em sembla bé que qui condueixi sigui un dels monitors. Els altres nens millor que no.

Fotos

La llei de protecció de dades és un bon invent i, per tant, especifico que sí, que no m'importa que els MEC apareguin bruts, amb la roba tacada i exultants mentre realitzen les activitats, per tal que altres pares i mares apreciïn les bondats de l'activitat proposada. Si surten nets no. Les fotos amb Photoshop només les fa el pare de les criatures, que per això és fotògraf professional. Per als vídeos se segueix el mateix criteri.

Observacions

Adverteixo els monitors (contractats laborals o voluntaris, tant és) de la inesgotable energia dels tres MEC. Aquesta observació és subestimada de forma constant per tota mena de personal dedicat al lleure infantil i algunes vegades s'han produït situacions no volgudes per la progenitora dels tres MEC. Per tant, amb aquest avís quedo exonerada de qualsevol mena de rescabalament en forma de balneari, spa , sessions de teràpia psicològica, tractament d'osteopatia, fisioteràpia o similar. I des d'aquí vull expressar, sense gota d'ironia i partint d'una gran admiració, el meu etern agraïment als professionals i voluntaris que aconsegueixen convertir aquestes dates en un record inesborrable per als nostres fills.

Publicat al suplement Criatures. Dissabte 3 d'agost de 2013