Criatures 23/02/2011

Cangurs especialitzats

2 min

Hi ha dies en que llogaria a Francisco Camps de cangur perquè endinyés una apagada total a la tele de casa i, ja de pas, a totes les altres pantalles, farta i avorrida com estic de fer de vigilant de parquímetre (a tancar, ha passat l'estona X que havíem pactat jaaaaa!!!!). O faria cridar a Mourinho perquè atemorís a qualsevol insurrecte que es negués a parar taula, endreçar i totes aquestes coses estúpides, amb la mateixa vehemència amb la que es dirigeix als àrbitres, els altres entrenadors i al món en general. No descarto posar-me en contacte amb la ministra de cultura, l'Ángeles González Sinde, perquè implanti sense pietat normes tan impopulars com les de llevar-se a l'hora que toca, no robar els estalvis aliens o tirar la cadena.

I, arribat el cas, no em cauran els anells si crido a Felip Puig perquè irrompi a casa meva per sufocar brots de funcionament antisistema que es resisteixen a deixar-se tallar les ungles del peu, a dutxar-se, canviar-se de roba i a menjar amb coberts. I ja de pas, que apugi el límit de velocitat per aconseguir sortir de casa els dies de festa, amb un temps que baixi de les dues hores. Els dies laborables, no em pregunteu com, però, sense que hagi calgut recórrer al Papa, es produeix el miracle i sortim a temps gairebé sempre. Ara bé, l'estat en què sortim fa necessària la intervenció immediata del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per refer-me l'ànim. Si el TSJC va arribar a elogiar la diligència amb la que el jutge Solaz va ocupar-se del cas Millet, segur que serà capaç d'analitzar la meva feina com a mare i trobar-la, com a mínim, excel·lent.

stats