Aniversari

El 26 de maig del 2010, fa un any i pocs dies, vaig penjar la primera entrada d'aquest blog i no me'n penedeixo. Ho diu una mare imperfecta, cagadubtes, revisionista, acomplexada i bipolar. No, no me'n penedeixo gens. He escrit 31 entrades (amb aquesta 32) i m'ho he passat de conya. A l'Eva Piquer, que em va convidar a inventar-me el blog, i a totes les persones que m'han seguit, els dec haver-me estalviat una fortuna en psiquiatres i osteòpates. Això no vol dir que no vagi al psiquiatra, ni a l'osteòpata, però riure'm públicament de mi mateixa i de tot allò que la maternitat i la paternitat té de transcendent i de ridícul, ha reduït considerablement el número de visites.

La complicitat amb les persones que llegeixen el blog m'ha convertit en una mena de dipòsit de confessions impagables, tant de conegudes i desconeguts com de la gent que tinc més a la vora. Me les guardo per convertir-les en propers articles però avui no se m'acudia un millor regal per oferir-vos que avançar-ne algunes: com aquella mare separada que va anar a buscar la filla a l'escola i mentre la nena no sortia va aprofitar per conversar amb el pare d'una alumna nova. La filla, quan va veure'ls xerrant, després, en la intimitat, va advertir a la mare: «mama, no cal que parlis amb el pare de la X, també està divorciat però té una nòvia superjove que està molt bona». O l'altra mare que després d'un mes fora de viatge quan va tornar el seu fill petit li va deixar anar «mama, al final ha sigut fàcil, no m'he recordat de tu i ja està». O escenes de vergonya pública, com la que va patir aquella altra mare, embarassadíssima, que quan va ingressar a l'hospital la va atendre una doctora que, esparverada per la selva en què s'havia convertit el seu parrús de difícil, impossible, autoaccés, va haver de demanar a dues becàries que li practiquessin un pentinat a la garçon als baixos. El trauma que li va provocar la cara d'horror de la doctora i les dues becàries, han abocat a aquesta pobra mare a una addicció a la depilació brasilera de la que no es pot sostreure. O aquella altra, mestra, que xeringava a la seva filla la dosi de Dalsy corresponent perquè la nena pogués anar a escola malgrat les dècimes. Ho feia d'amagat, just a la cantonada abans d'entrar a l'escola, perquè no la veiessin les mares a qui ella, el dia abans, havia renyat perquè havien portat als seus fills a escola tot i estar mig malalts. O el pare que va haver de marxar d'una perruqueria mort de vergonya perquè un poll va saltar davant dels nassos de la perruquera i aquesta es va negar a tallar els cabells al petit pollós. O aquell altre que va convidar a la millor amiga de la seva filla de cinc anys a jugar una estona a casa perquè la nena li ho va demanar i un cop la convidada va ser a casa la seva filla la va ignorar completament i quan no havia passat ni una hora i van venir a a buscar a la nena convidada, la filla, impacient i dèspota reclamava: «papa, vull que se'n vagin. Ja». O aquella parella que va haver de tapar el forat del pany de la porta de la seva habitació perquè un matí el nen els va preguntar que què feia el papa donant petons a la vulva de la mama... Ja m'aturo, ja. Però que ningú pateixi, en tinc un munt més explicar. Prou com per continuar un any més. El bon humor, al contrari que la tonyina, sembla que no està en perill d'extinció. I que malgrat viure un dia fosc, té la capacitat de regenerar-se, reviure de les cendres i tornar potent i estripat en forma d'article.

I com a últim regal d'aniversari aquí va la proclamació dels Primers Premis La Pitjor Mare del Món:

El guanyador en la categoria de LLISTA D'HONOR és... CARLOS GONZÁLEZ amb 35 vots! I la guanyadora en la categoria de LLISTA DE DESHONOR és... L'HONORABLE CONSELLERA D'ENSENYAMENT IRENE RIGAU amb 35 vots! Aviat els escriuré i els faré arribar unes ulleres 3D personalitzades que els acredita com a guanyadors. Espero la seva resposta amb delit i desitjo especialment que la Consellera comparteixi el nostre desig de riure.

I la cirereta: el sorteig de 2 subscripcions de 3 mesos a l'edició digital del diari ARA. Per aconseguir el màxim de netedat i transparència he numerat els participants en ordre invers al de participació i he demanat a l'amic Ignasi Paré que actués com a mà innocent. L'Ignasi no té fills i el tema criatures, adolescents i bèsties diverses no li crida l'atenció. Neutralitat al màxim. Com podeu veure a la sèrie de fotos...

els números afortunats són el 12 i el 24

que corresponen al XAVIER OLIVERAS i a la MARTA (la Marta que va votar el dia 24 a les 10:36). Pròximament el diari es posarà en contacte amb el guanyador i la guanyadora. L'enhorabona i gràcies per participar. I gràcies a l'Ignasi per col·laborar! Té mèrit.