Separació de la parella, relació amb els fills i emocions

...Molt per aprendre

Aprendre a seguir camins diferents respectant les emocions i decisions de l'altre/a.

Aprendre a diferenciar la relació de parella de la relació familiar.

Aprendre i facilitar que el nostre fill/a pugui sentir emocions cap a l'altre progenitor, lliures i no tenyides per les nostres.

Aprendre a comunicar-nos positivament com a pares, acceptant que ja no som parella.

"Nebula 6 " de Jordi Pasqual Morant www.pascualmorant.com/shop/ Quan una parella amb fills se separa, a més de tot el procés individual d'adaptació emocional a la nova situació, es posa a prova la capacitat de cada persona de regular les seves emocionsen la relació amb els fills.

És evident que una separació suposa un canvi important en les dinàmiques relacionals i requereix posar en marxa tots els recursos emocionals per tal de recuperar l'equilibri de la nova situació familiar. Com en tot canvi, hi pot haver etapes en què això es visqui com una crisi complicada, la resolució positiva de la qual, dependrà clarament de la competència emocional dels adults que formaven la parella. La consciènica i regulació de les emocions sovint és una tasca complexa sobretot en situacions com aquesta. Cal donar-se temps per processar els canvis i a la vegada donar resposta i ajudar els fills a reubicar-se en el nou escenari familiar. No és fàcil, però és una bona oportunitat per dedicar-nos temps a treballar la pròpia educació emocional, amb ajut professional si és necessari.

La separació dels pares pot ser viscuda pels fills amb molta intensitat emocional i cal que els adults els ajudem a entendre que :

• La decisió de separar-se és un tema que té a veure exclusivament amb els adults.
• Ells no són en cap cas responsables de la situació i tampoc poden fer res per canviar-la.
• Els pares poden sentir-se tristos, enrabiats o decebuts per la situació i que aquests són sentiments naturals i sans quan hi ha una pèrdua important. Igualment també ells poden sentir-se així i és important poder-los escoltar i que puguin expressar-ho.
• Que els fills no han perdut en cap cas ni el pare ni la mare, però que canvia el format de la relació familiar. Cal propiciar tant per una banda com per l’altra que el fill/a pugui mantenir una relació positiva amb el pare i la mare. Aquesta actitud positiva l’ajudarà molt a adaptar-se a la nova etapa amb tranquil·litat. És essencial que, com adults, aprenguem a no tenyir la relació del nostre fill amb l'altre progenitor de sentiments o valoracions negatives que nosaltres sentim.
• Que una relació de parella es basa en l’amor, el respecte mutu i un projecte en comú i que si aquests components no hi són, separar-se és una oportunitat de poder iniciar una nova etapa més enriquidora per tothom.

En els casos més favorables en què la decisió de separació és de mutu acord cal iniciar un procés per tal de pactar de quina manera es pot fer front a les demandes de la paternitat i la maternitat de forma coordinada i respectant cadascú el paper i la responsabilitat de l'altre. Es pot separar la parella però sempre es mantindrà una responsabilitat compartida que com més aviat se'n pugui ser conscient millors conseqüències en rebran els fills. Aquest procés requereix una comunicació respectuosa, intensa, i continuada, per la qual caldria treballar-hi.

Tot això pot complicar-se quan la separació no és volguda per un dels components de la parella. Aquesta situació suposa per la persona afectada, un procés de dol que ha de poder elaborar. En aquests casos és fàcil caure en paranys com el de confondre la relació de parella amb la relació familiar, i per tant induir els fills a viure un dol que ha d'assumir l'adult. Això pot ser reforçat quan l'altre membre de la parella, que és qui ha precipitat la ruptura, carrega amb un sentiment de culpa que li impedeix actuar de forma tranquil·la. Aquest estil de relació posa el fill en una situació en què es veu implicat emocionalment en un tema que no li pertoca ni té perquè assumir i que pot ser clarament perjudicial pel seu desenvolupament psicològic positiu.

Les separacions sovint són el punt d'inflexió de llargs processos dels quals no sempre els dos membres de la parella en són plenament conscients. La teràpia de parellateràpia de parella pot fer una funció quan es detecten indicadors que aquest procés de deteriorament de la relació de parella s'inicia per tal de reconstruir-la. Però també pot ser molt útil per facilitar un procés de separació ja clarament assumit, sobretot en els casos en què hi ha fills en comú, cosa que implica que la relació i la comunicació com a pares haurà de continuar malgrat la separació. Si us trobeu en aquest procés també us pot ser d'utilitat fer un treball personal de Formació en educació emocional. I aquest taller titulat: " El divorci i els fills: com els hi afecta? Com seguir fent de pares" és també una bona opció.

Teràpia de parella, formació en educació emocional, tallers específics... o altres opcions que conegueu, però dediqueu-vos un temps per reflexionar, aprendre i compartir les vostres experiències emocionals per afrontar la separació i la nova etapa en què entreu, segur que us servirà a vosaltres i als vostres fills.

Bon dissabte emocional! Milos SalguedaPsicòloga i Psicoterapeutawww.milossalgueda.com