No ploris! No t'enfadis! ...ESCOLTEM LES EMOCIONS?
Oli sobre tela d'Oriol Arumí www.oriolarumi.com
Us convido a fer una petita parada de l'allau d'informació que rebeu i mireu i gaudiu del paisatge durant 1 minut.
…I si escoltéssim les nostres emocionsi les dels nostres fills o alumnes amb la mateixa actitud amb què mirem aquest paisatge, apreciant tots els matisos de colors i possibles sons...?
El primer pas per poder desenvolupar la intel.ligència emocional és ser conscients de quina emoció tenim. Per aconseguir-ho cal saber escoltar què ens passa. I per aprendre'n, els nens i adolescents necessiten que algú els hagi escoltat emocionalment. Escoltar no només què ens diuen sinó l'emoció que tenen, ajudant-los a que ells mateixos l’entenguin i oferint vocabulari perquè la puguin expressar cada cop amb més precisió.
Sembla una cosa senzilla, però no ho és tant. Sobretot perquè els adults, moltes vegades, tampoc escoltem gaire les nostres emocions...Principalment quan són desagradables (la ràbia, la pena, la por) tenim molta tendència a evitar-les o negar-les. És el què a molts de nosaltres ens han ensenyat i sovint ho reproduïm amb els nostres fills o alumnes: No ploris! No t'enfadis! No tinguis por! O fins i tot responent a la ràbia amb expressions com: oh, que malament t’estàs portant! Com si això servís per poder regular l’emoció! Sovint aquesta evitació, negació o judici de valor fa que l'emoció es desreguli, aparegui amb més intensitat o quedi inhibida. I sobretot no permetem l’oportunitat que el nen o adolescent sigui conscient de les seves emocions i aprengui a regular-les.
Negar o renyar perquè el fill o alumne s’enfada no té cap sentit. Podem reprovar i, és sa fer-ho, les conseqüències d’una ràbia mal dirigida, però mai l’emoció en si mateixa. Les emocions que tenim ens donen una informació molt important sobre la nostra vida i hi són per fer una funció positiva. La ràbia ens ajuda a posar límits, la por ens ajuda a evitar perills i la tristesa ens permet processar les pèrdues. Per tant, el primer pas és escoltar-les i detectar quina necessitat ens estan expressant. D'aquesta manera deixarem que facin la funció positiva per la qual han aparegut. I en cas que es manifestin d’una forma poc adaptativa, podrem aprendre i ensenyar com regular-les.
El fet d'haver escoltat l'emoció i ser capaços d'expressar-la és en si mateix una forma d’autoregulació que permet fer les accions necessàries per cobrir les necessitats que ens expressa.
Però està clar que per poder-ho ensenyar a nens i adolescents cal que ho fem des de la nostra experiència. Transmetem allò que fem amb nosaltres mateixos. I per tant l'educació emocional, en aquest cas el primer pas, que és la consciència, ha de partir de la nostra pròpia capacitat com a adults de ser conscients i acceptar les pròpies emocions. Un cop això ho tinguem clar, podrem aprofundir en altres competències emocionals com: l'expressió, la regulació i l'autonomia emocional. Si ho aconseguim amb nosaltres mateixos, ho transmetrem a fills i alumnes. Segur!
Us convido a que amplieu el vostre vocabulari emocional visitant aquesta web www.universodeemociones.com . Per a nens i adolescents també hi ha molts recursos que poden ajudar a treballar la consciència emocional. En parlaré en propers articles.
De vegades és difícil accedir a les emocions i el sentit que tenen a la nostra vida des de la nostra part racional Aquest és un dels treballs que es fa des de la psicoteràpia. I també l’art (música, contes, poemes, novel.les, pintura, cinema) és un excel-lent canal que ens hi pot ajudar...Per això, si eduquem els nens perquè estimin l'art, estem fent també un molt bon treball d'educació emocional. He fet una proposta a Facebook anomenada #Artiemocions en què la pregunta era: L’Art us ajuda a ser més conscients de les vostres emocions? I vull destacar algunes de les aportacions que han fet que em semblen molt interesants:
Per mi l'art és una forma de connexió amb un mateix , una mena de camí emocional i viviencial que permet la idea de Nietzsche fer de la vida pròpia una obra d'art, construir-te com a obra d'art de tu mateix aquesta idea m'inspira i permet que avançi en els moments més dolorosos i més íntims ...Per mi l'art és una forma de connexió amb un mateix , una mena de camí emocional i viviencial que permet la idea de Nietzsche fer de la vida pròpia una obra d'art, construir-te com a obra d'art de tu mateix aquesta idea m'inspira i permet que avançi en els moments més dolorosos i més íntims ... (Xavier Alsina) ... En moments de "remoguda interior" la contemplació conscient d'obres d'art m'ajuda a centrar-me i a equilibrar-me (Mercè Briones)
En moltes ocasions he pres consciència de les meves emocions a través d'històries literàries (Mertxe París)... Proust és l'experiència lectora més forta. I de fet el missatge principal de l' obra és que l'única cosa que en aquesta vida no et falla mai és l'art i l'experiència estètica, que s'ha de treballar. Llegir omple espais, obre horitzons i equilibra ( Manel Guitart)
El arte es una herramienta perfecta para conectar con nuestras emociones y atreverse a mostrarlas. En lo artistico nuestra integridad emocional esta a salvo, podemos mentir sin que nos crezca la nariz y podemos ser descarnadamente sinceros sin que por ello deban tomarnos en serio. (Edith Lasierra) ...L'Art ajuda a aflorar, desxifrar i canalitzar emocions (Helena Sarroca)
Per mi, la música és l'art que més em connecta amb l'emoció i no puc escollir una obra concreta, perquè en tinc una per cada moment vital (Eva Porta) .... la música et pot transportar a una mena d'estat proper al diví i així mateix pot arribar a connectar amb el jo més profund i per aquest motiu les emocions surten a flor de pell ( Pili Pascual)
I ara, feu un pausa de 1 minut i escolteu les vostres emocions i les dels vostres fills i alumnes amb aquella actitud que us deia.... Veureu que tot es simplifica...
Milos SalguedaPsicòloga i Psicoterapeutawww.milossalgueda.com