NO TINC POR? Com poden entendre els nens aquest missatge?
BarcelonaEl que estem vivint aquests dies m’impulsa a fer algunes reflexions sobre les emocions intenses que sentim i com les verbalitzem.
Els atemptats de la setmana passada ens han trasbalsat a tots. Primer el terror, la tristesa i la por de veure què havia passat a Barcelona i després a Cambrils. També la incertesa de què pot passar a partir d’ara. Per què negar-ho amb un “no tinc por”? Sí, tinc por, crec que tots en tenim.
Són uns dies massa intensos emocionalment en els que llegint noticies i comentaris es fa evident que tenim molta feina per fer en educació emocional. Per això crec que necessitem:
- Permetre’ns sentir el que sentim sense negar-ho. Dir “no tinc por” és clarament una negació del sentiment que tenim, però a la vegada un missatge en què es considera la por com una emoció dolenta. En aquesta situació, la por és poc útil si ens paralitza, però molt necessària perquè ens posa en estat d’alerta per evitar perills i ens ajuda a mobilitzar-nos i actuar. Potser és més educatiu emocionalment dir:
“Sí, tinc por i busco el coratge per afrontar-la perquè sóc valent, perquè malgrat tot no deixaré de viure i estimar la vida tal com la vull viure” (ser valent no és no tenir por, és afrontar-la)
- Tant els familiars i amics de les víctimes com les persones que estaven a les Rambles, i en definitiva, a tothom permetre’ns sentir la ràbia, la tristesa, la indignació i la impotència. Acompanyar-nos amb proximitat emocional i respecte.
- Però un cop tothom es permeti sentir el que sent, sense jutjar-ho, fer-nos conscients que quan les emocions són tant intenses cal deixar passar temps per poder-les processar. Els pensaments i raonaments que es desprenen d’aquesta emocionalitat desbordada i no regulada, no acostumen a ser gaire útils per poder fer accions positives per un mateix i per la comunitat.
- Recordar que som models emocionals per als nostres fills i el que més transmetem, encara que fem altres discursos, són les emocions que nosaltres sentim realment. Aquests dies dir “no tinc por” als nens que estan veient i escoltant tot el que està passant és totalment incongruent. Negar una emoció no es una estratègia que permeti regular-la. Cal reconèixer i posar paraules a la por per ajudar-los a identificar-la, poder-la verbalitzar i aprendre a regular-la. Només així podrem aconseguir transmetre el coratge per afrontar-la. També hem de poder donar una explicació que puguin entendre del que està passant encara que sigui incerta (perquè ho és). En aquest sentit és important estar atents al nivell de sensibilitat dels nens i donar informació en funció del què veiem que pot processar, responent a les preguntes que ens fan. Fer èmfasi en totes les actituds prosocials que hem pogut veure aquests dies ajuda a pensar que malgrat tot, la majoria de la societat en què vivim volem la pau i la bona convivència i molts lluitarem per aconseguir-la, des de les actituds pacífiques.
Així doncs, podríem canviar el “NO TINC POR” per “ TINC POR I CORATGE PER AFRONTAR-LA”, o si més no, explicar bé el sentit de fons d’aquest lema.
Milos Salgueda. Psicòlga i Psicoterapeuta