Comunicació amb fills adolescents: L'ART D'ESCOLTAR

La metàfora de l’ostra amb una perla preciosa a dins em serveix molt per transmetre la idea de l’art d’escoltar adolescents. La comunicació amb els fills de vegades topa amb la duresa externa de l’ostra. L’art dels pares i educadors de saber-los escoltar emocionalment permet que es pugui obrir. Si ho fem des d’una actitud respectuosa i serena trobarem una perla de gran valor.

M’agradaria que pensessis una estona en aquestes preguntes:

Quan temps fa des de l’última vegada que vaig parlar relaxadament amb el meu fill/a sobre com ens van les coses?Amb quina freqüència acabem enfadats quan parlem?Quan vull que m’expliqui alguna cosa, què faig?Com expresso les meves emocions davant seu? Les relacions familiars entre pares i fills adolescents són distretes, diguem-ho així. Coincideixen dos moments del cicle vital tan oposats que el conflicte està servit. Els pares han de començar a entendre que el seu fill està en procés d’entrar al món dels adults, però tenen la tendència a acompanyar-los amb les mateixes actituds que ho han fet durant els últims 10 anys. Els fills, que fins ara tenien els pares com a referents, comencen a veure que el món és molt més que els pares. I sobretot que no volen ser tractats com a nens.

A la consulta m’arriben famílies molt preocupades per una relació que de vegades entra en cercles viciosos que fa que pares i fills s’allunyin cada cop més, i que complica no només la convivència sinó la salut emocional de tots.

Abans m’ho explicava tot i ara, res de res...Abans era carinyós i ara no em deixa ni acompanyar-lo.... (els pares). Els meus pares semblen detectius privats, no paren de fer preguntes. No tinc ganes d’anar amb ells, a mi ara em ve de gust estar amb els amics... Explico les coses als meus amics perquè m’entenen més...Els meus pares no confien en mi... (els fills)

La realitat dels adolescents de voler créixer, buscar el seu propi model de vida i fer-se adult xoca amb la freqüent por i inseguretat dels pares d’adonar-se que el fill s’escapa del seu control i entra en un context ple de riscos, pel qual de vegades no el veuen preparat. És cert, ha d’aprendre molt encara. Però la millor manera que pugui créixer és tenir un marc de seguretat emocional que l’ajudi a aprendre dels errors que segur que farà. Confiança i proximitat. La por, en canvi, activa la desconfiança, i la desconfiança activa l’allunyament emocional dels fills.

Hi ha una realitat que tots els pares hauríem de tenir present: la millor prevenció dels riscos a l’adolescència és una bona comunicació pares-fills i que ells tinguin la certesa que ens poden explicar el què sigui. Si sabem el què passa, per molt que no ens agradi, podrem buscar formes d’intervenir i evitar que la situació es compliqui més.

Ja des de petits és molt positiu transmetre al fill que expliqui el que expliqui:

• L’escoltaré activament i no el jutjaré. Valoraré el comportament o l’actitud però mai qüestionaré el seu valor com a persona.
• No deixaré d’estimar-lo
• El creuré
• Promouré la seva salut

Si creiem que la nostra comunicació ha de millorar pensem com estan els elements fonamentals per promoure una bona complicitat emocional amb els fills adolescents:

• Hi confiem?
• Respectem les seves decisions i el dret a la seva intimitat?
• Parlem de les nostres emocions amb missatges JO?
• Expressem les crítiques de forma positiva?
• Fem valoracions i comentaris positius de les coses quan van bé?
• Sabem escoltar de forma activa i sense jutjar?

Com a pares és important ser conscients de les emocions que tenim en tot aquest procés i com les regulem. També cal entendre que els fills adolescents necessiten del nostre suport, orientació i límits, però volen ser tractats amb confiança i respecte.

Mostrar que ens preocupem, ens entristim i ens enfadem però assumim la responsabilitat de les nostres emocions sense culpabilitzar-los a ells, és un pas important que obre la comunicació. També promou que ells puguin expressar les seves assumint-ne la responsabilitat. Des d’aquesta posició per ambdues bandes les relacions familiars es suavitzen, s’omplen d’empatia mútua i la closca dura de l’ostra es comença obrir.

“Estic enfadat perquè no compleixes els acords als que hem arribat i m’agradaria molt que ho fessis”, es rep d’una forma molt diferent a dir: “ Ets un irresponsable, em fas enfadar sempre”

Buscar moments tranquils en què puguem parlar de temes concrets que dificulten la convivència i arribar a acords en lloc de fer retrets contínuament, també és una bona manera de promoure una relació positiva. La idea de fer una estona de reunió setmanal de valoració és molt més útil que la queixa i reprovació contínues.

Buscar moments de complicitat per poder compartir experiències vitals o activitats agradables és un bon aliment emocional que teixirà un vincle resistent a qualsevol turbulència.

I escoltar més que parlar, per facilitar que el procés maduratiu el facin autònomament i ben acompanyats emocionalment.

L’escriptor Leo Buscaglia, va escriure un poema preciós i precís sobre l’art de saber escoltar: Quan et demano que m’escoltis i tu comences a donar-me consells, no fas el que et demano.Quan et demano que m’escoltis i tu em dius “per què no haig de sentir-me així”, estàs trepitjant els meus sentiments…Quan et demano que m’escoltis i tu et sents que has de fer alguna cosa per solucionar els meus problemes, m’has fallat, encara que et sembli estrany…Potser és per això que algunes persones busquen l’oració…Perquè el silenci no dóna consells, ni tracta d’arreglar les coses…Només escolta i confia que només jo, tractaré d’arreglar-les per mi mateix…Llavors per favor, només escolta i sent-me…I si vols parlar, espera uns minuts que arribi el teu torn i et prometo que jo sí que t’escoltaré, segur que així serà…T’ho prometo.” Si teniu ganes de fer un dissabte emocional presencial i treballar aquest tema, sereu molt ben benvinguts a la 2a edició del Workshop d'Intel.ligència Emocional per a pares i educadors que faré a Ripoll el dissabte 7 de maig.

I com que avui és Sant Jordi, no em puc estar de recomanar-vos un clàssic que estimo des que tenia 13 anys. L'he receptat moltes vegades a la consulta a adolescents i no tan adolescents, sempre amb bons i saludables efectes: Cartes a un jove poeta de Rainer Maria Rilke

Bona diada de Sant Jordi! Milos SalguedaPsicòloga i Psicoterapeutawww.milossalgueda.com