Criatures 29/06/2013

DIA 24: Ahir vaig estar a punt de fer el ridícul.

2 min

Ahir vaig estar a punt de fer el ridícul. Ho puc explicar perquè en un instat de lucidesa vaig poder advertir la magnitud de la tragèdia i ho vaig aturar a temps. Es tractava de ballar. En públic! Una cosa que com que ja havia fet temps abans pensava que no em suposaria cap esforç i que el meu cos respondria harmònica i rítmicament en el moment que ho precisés. Però no va ser així. En un assaig previ vaig descobrir que hi ha certes habilitats que no tenen garantia passats més de vint anys i un castanyot de realitat em va deixar atabalada re- configurant de nou la meva llista de capacitats. Però com que la causa del ball s’ho valia, vaig decidir que havia arribat el moment que la meva filla passés a representar l’honor de la família. Així que la vaig vestir adequadament, vaig plantar-la a primera fila i li vaig dir: au reina, a ballar! I la nena tan contenta ho va fer la mar de bé. Al barri hi ha de tot i aquell dia, al meu, hi havia més de 400 persones ballant per una causa solidària. Es tractava de fer una recollida d’aliments per la gent pobre. Però senyors, si pobres ho som tots. A uns els ha arribat abans mentre els altres ens mirem acollonits allò de “la nada”, i mentrestant, fem una de les coses que “els pobres” sabem fer millor: ajudar- nos els uns als altres. Avui algú m’ha dit que en els temps que corren els desvalguts han deixat de ser invisibles. I en això estem, fent-nos visibles. Però no perquè se n’adonin aquells que sempre ens han mirat des del seu punt de vista, sinó perquè ens veiem entre nosaltres. Perquè ens adonem d’una vegada que nosaltres som TOT el que hi ha. Que no hi ha res més i de nosaltres depèn el que volem mirar. “De veí a veí” com diuen per aquí al barri. Sortint a ballar pels carrers i les places. Vestits de vermell, blau o taronja però amb moltes ganes i atapeint de petits les files del davant. I és que a ells els tocarà fer el camí de veritat, però l’empenta… l’empenta ens toca a nosaltres. Així que agafeu aire i pitgeu fort perquè tot plegat s’haurà de moure. I sobretot, que no us passi com a mi. Així que passi el que passi, feu el favor de no deixar de ballar.

stats