Fem plegats el camí del dol - El sisè pas
Avui coneixem un altre petit nadó estel, l'Amadeu, gràcies a la nostra valenta d'avui, la seva mare. Gràcies bonica per confiar-me la teva història.
"L'Amadeu, el meu tercer fill, va marxar a les 39 setmanes d'embaràs". Com superes el shock
Per als pares del petit Amadeu va ser terrible, un malson. Em diu la nostra valenta d'avui "molt molt dur, bé ja ho saps".
El que només entenem les persones que hi hem passat és que el dolor i l'enyor encara hi són. Hi seran tot la vida. Per suposat, no tan intensos com al principi. Com més dies passen, aquest dolor i enyor es presenten més tenyits d'amor i d'acceptació.
La mare de l'Amadeu pensa en ell cada dia. Sempre el fan present amb els seus germans.
Els pares i mares de nadons estel sabem una cosa: els nostres fills i filles ens ensenyen tant. Cada dia ens ensenyen a ser més humils. A acceptar. A viure el present com un autèntic regal. Els pares de l'Amadeu en diuen "les lliçons que ens ensenya l'Amadeu".
Quan va néixer el petit van poder estar amb ell uns instants, massa curts per als seus pares, que havien imaginat una vida sencera al seu costat.
La mare de l'Amadeu té unes paraules per als pares i mares que comencen aquest dur camí: "Només puc dir-los que l'amor dels nostres fills queda per sempre, per sempre. Que escoltin el seu cor i facin el que necessitin fer: plorar el que necessitin, cridar, ser comprensius amb ells mateixos, perquè el que estan passant és una putada, perdó per l'expressió".
Tots els que hem perdut un nadó coincidim: no és just. No és just haver d'acomiadar-se d'un fill, de qui més estimes.
Per això és molt important buscar ajuda, parlar amb famílies que hagin passat per la mateixa situació, perquè qui no ha passat per aquesta situació, no ho entén.
La mare de l'Amadeu va rebre el suport i l'escalfor de Petits amb Llum i Little Stars.
Jo, he rebut i rebo el suport i escalfor de Bressols.
Si esteu començant un camí de dol, busqueu l'ajuda d'un grup de dol. No intenteu camineu sols. No esteu sols.
Cadascún troba, a més, els seus petits rituals de curació. Per a mi, va ser la meditació. Per a la mare de l'Amadeu, la natura. Els ocells, les papallones, les libèlules, veure el mar, les flors... "Em feien sentir més a prop del meu fill".
Gràcies valenta mama de l'Amadeu.