Famílies... parlem-ne

El saber de les àvies i els avis

El saber de les àvies i els avis / PERE VIRGILI Zoom

La presència dels avis i les àvies en el món infantil ocupa un espai que omple la vida de tota la família. No és pas millor que el que ocupen pares i mares, sinó que és diferent.

Quants comentaris es fan de les estones viscudes amb els avis i amb quina tendresa i il·lusió es recorden les coses que feien, oi? Són episodis que porten les persones que no han tingut la sort de poder-los tenir a sentir una certa nostàlgia quan veuen les emocions que desperten els records.

Està clar que hi ha moltes maneres de fer d’àvia i d’avi: mimar a temps complet, a estones, ocasionalment, des de la proximitat o excepcionalment, però, en tots els casos, aquesta relació té una peculiaritat especial. La perspectiva vital els porta a actuar i veure la vida de manera molt diferent i, per això, les urgències són unes altres i la serenitat que dóna la trajectòria viscuda i la perspectiva del futur porta a no haver d’assumir aquestes responsabilitats parentals i a voler sintonitzar amb la mirada infantil que tot just es desperta.

Llavors, per què en lloc d’exigir pràctiques educatives quotidianes no es fan evidents els coneixements i la saviesa de les persones grans? Tot el que han après i saben precisament per la seva trajectòria vital?

En què treballaves, àvia? I què fas, ara? Com ho fas? I tu, avi, què feies a la feina? Què feies aleshores? I per què ara es fa diferent? Tots aquests interrogants els pot plantejar la canalla, i ha de quedar clar que el progrés i els canvis no han de desvaloritzar el coneixement de les persones grans. No es tracta de comparar sinó de reconèixer que els avis i les àvies saben moltes coses.

No pot ser que es visqui com a caducats o invisibles els sabers dels avis o que, pel fet de tenir la jubilació laboral, perdin la identitat professional que han tingut al llarg de la vida i que els ha donat tantes experiències i sabers.

“I ara què ets, àvia? Doncs no res, m’he jubilat!” Ho hem sentit en alguna ocasió, oi? Sembla que amb la jubilació la identitat i els coneixements ja estiguin endreçats i només quedi ser una persona jubilada. I no. Cal que mantinguem satisfacció per la història viscuda i la traslladem a la canalla. Sóc mestra, metge, tècnic o comercial i, per tant, tinc molts coneixements, tot i que ara no exerceixo. Una resposta com aquesta canviaria, sens dubte, la imatge que es dóna a la canalla sobre la generació de les àvies i els avis. Tindrien identitat.