Com lliguen els adolescents avui? El poder dels 'likes'

¿Sou de la generació que et trucaven a casa i havies de mantenir una conversa amb aquella persona que t’agradava tant, enganxat al telèfon fix que era al mig de la sala, envoltat de la família, amb una barreja d’il·lusió i vergonya per haver de compartir aquell moment? Els joves d’ara s’estalvien tot això. Ara, quan t’agrada algú no li demanes el telèfon, ni tan sols el mòbil –el fix l’havíem descartat–, l’eina que resulta més útil per lligar és Instagram (IG). 

“És una de les coses que em va sorprendre quan preparava el llibre Tu no ets la teva selfie (Pagès Editors, 2020), existeixen apps per lligar però són per a adults, els joves sobretot lliguen a través d’IG”, afirma Liliana Arroyo, doctora en sociologia, especialista en innovació digital i investigadora del departament de Ciències Socials d’Esade. Explica que hi ha una mena de cultura implícita a l’hora fer likes, comentaris o fer notar que algú els agrada. No en són conscients però van creant i recreant entre ells aquestes normes sobre continguts, interaccions i comportaments: “No és un codi compartit, varia en funció de zones, classes socials o edats. S’apropien de la tecnologia i la fan servir a conveniència”, explica Arroyo. 

Estratègies de 2021

El Joaquín (15), com la majoria d’adolescents, lliga per IG. Parla de mejos, estalquejar, opino-confesso… L’estratègia habitual és penjar una història a IG amb l’opino-confesso: “Escric OP/CF i ho comparteixo amb els mejos [millors amics], sabent que qui m’interessa està en aquest grup. L’ideal seria que em contestés i a partir d’aquí començaríem a parlar pel xat. Si hi ha connexió podríem quedar per veure’ns passats un dies, estant amb amics o sols”, explica. Pot fer l’OP/CF un cop cada dos mesos encara que hi ha qui ho fa més d’un cop per setmana. “A mi m’agrada més parlar a la vida real”, puntualitza. En l’hipotètic cas que fos ell qui respon una d’aquestes històries podria escriure “opino que ets molt guapa” o “confesso que m’agradaria liar-me amb tu”. La conversa posterior no necessàriament seria enviant-se missatges, sovint mantenen converses amb fotos: “Ens enviem fotos. Pot ser de l’escriptori, el sostre o el que tinc al voltant. No han de ser sense roba o sexualitzades, almenys jo no tinc aquest tipus de converses”, comenta el Joaquín. 

La Núria (15) i la Mireia (15) també “parlen per foto” a IG i des de fa un temps a Snapchat, que tornen a utilitzar bastant. “Són dues xarxes on pots obrir converses fàcilment amb altres persones”, diuen les noies. Tik Tok? Descartat. No resulta útil per lligar, es pot parlar pel xat però no es pot reaccionar a les històries. Tant el Joaquín com la Núria i la Mireia eviten estalquejar (espiar/assetjar): “A partir del moment que ens seguim puc fer-li like a les fotos noves però mai a les antigues, encara que me les miri. Tampoc li donaria més de tres o quatre likes seguits”, diu el Joaquín. La Mireia afegeix que si és un amic no passa res perquè no hi ha cap intenció més enllà de l’amistat, “pel context ja saps si vol lligar o no”. Reaccionar a una història o un "M’agrada" i començar a parlar pel xat és el primer pas; després, si hi ha connexió, es passa al grup dels mejos, i d’aquí es podria anar a l’OP/CF. “Ho fan tant nois com noies, encara que jo ja m’he cansat de l’OP/CF i prefereixo parlar. Hi ha qui va a sac i a qui li agrada mantenir primer una conversa”, diu la Núria. 

Tant la Laura (23) com la Mel (24), que són més grans, reconeixen que a la seva franja d’edat també es lliga molt per IG. “Se segueix lligant quan surts de festa, al bar, la discoteca o al súper, però fa anys que hi hem afegit noves maneres. A més d’IG, aplicacions com Tinder, Grinder o Guapa són habituals tot i que a mi no m’acaben de fer el pes, em sembla molt fred, vaig eliminar ràpid Tinder, sense haver quedat amb ningú”, explica la Laura. La Mel, que va conèixer la seva parella a través d’IG, estava una mica cansada de likes, històries a IG i conèixer la persona mirant totes les fotos per saber quin tipus de vida duia o mostrava: “Volia coneixe'l parlant. Vaig veure un peu de foto recent amb una reflexió que em va agradar i vam començar a parlar”. A la setmana es van trucar i un mes més tard, coincidint amb el desconfinament, van quedar. Va ser la primera persona que va veure, la primera cita i des de llavors que estan junts. Hi ha relacions i també amistats que comencen a través de les xarxes. “Quan et veus en persona comentes alguna cosa que has vist a IG i és una excusa per començar a parlar”, afegeix la Laura.

Comunicació en família

Com poden saber els pares el que fan els fills a les xarxes? Si el missatge que sempre arriba als adolescents és "Vigila, això no" i senten que els jutgen, no explicaran res a la família. Els pares han d’estar a l’alçada i han de deixar clar que casa és un espai on es pot parlar de tot, que se’ls farà costat passi el que passi, i encara que a vegades resulti difícil no han de sancionar ni culpabilitzar els fills. “Quan passa alguna cosa seriosa no serveix castigar ni discutir, és el moment de parlar i veure què ha passat. Tard o d’hora faran alguna cosa amb què no estarem d’acord i haurem d’estar al seu costat igualment; per tant, posem els temes sobre la taula i no construïm una relació a partir d'espiar el que fan”, proposa la psicòloga Elena Crespi Asensio. És important que no es faci arribar als fills un missatge de por, però sí que se’ls expliqui la realitat: “Advertim-los que a les xarxes hi trobaran pornografia, que són un espai propici per a gent que no és del tot legal i que pensin molt bé el que fan o deixen de fer”. Crespi recorda que encara que hi ha més de dos gèneres, a hores d’ara és important explicar, en especial als nois, que lligar no és perseguir, assetjar o insistir. “Si vols conèixer algú, t’hi acostes i si veus clarament que no et diu que sí, més val no seguir”, apunta. Per a les noies recomana un missatge empoderador, que sàpiguen que poden dir no encara que l’altre insisteixi, que estar enamorada o voler estar amb algú no implica carta blanca perquè pugui fer qualsevol cosa.