Esther Pérez-Ferrer: "El meu fill vol anar a l’escola per dir a tots els professors que li van dir que no seria res a la vida que s'havien equivocat"

BarcelonaEl Nil ha vist Figaro(rk) i li va agradar descobrir el personatge de Fígaro, l’evolució del Fígaro influencer fins arribar al descobriment de com ser un revolucionari avui. També li van agradar les cançons i que apareguessin a l'espectacle les peces musicals més conegudes de les tres òperes protagonitzades per Fígaro. I l’escenografia, el vestuari i que el protagonista fos un actor jove i que ho fes tan bé. L'obra parla de la importància de les petites revolucions que cadascú pot fer.

És un missatge important.

— Hi ha un moment que Fígaro diu: "Nois, no tot està fet, ens hem de seguir aixecant de la cadira si volem que les coses canviïn". I la lletra d'una cançó diu: "La revolució no es fa només fent M'agrada, no és un canvi de veritat". Aquesta frase pot ser útil als joves. Els fa pensar en la influència de les xarxes en les seves vides. Si realment algú vol fer algun canvi, per petit que sigui, aquesta no és la via correcta. Cal moure's i passar a l’acció.

I el teu fill gran realment ha passat a l'acció.

— El Pol, mentre feia batxillerat, treballava a un call center a mitja jornada. El seu cap li va proposar que l’acompanyés a l'Argentina perquè hi obrien una nova oficina i estaven molt contents amb ell. Després d’acabar el batxillerat se n'hi va anar tres mesos i li van proposar que també anés a obrir oficines a Veneçuela, amb més responsabilitat. Després de tres mesos més a Veneçuela, va tornar i ens va dir: “Ja no torno per menjar-me un tros de pastís. Me’l vull menjar sencer. Demà tinc hora al notari per fer una SL, ja tinc una oficina per començar el meu negoci”.

Increïble.

— Avui la seva empresa té dotze treballadors. És una empresa que es dedica a ampliar la cartera de clients de grans empreses. Tristament, però, la seva màxima és triomfar i un dia anar a l’escola per dir a tots els professors que li van dir que no seria res a la vida que s'havien equivocat. Vol anar a escoles a fer xerrades a nois i noies perquè siguin valents i que una nota en un examen no és indicatiu d’èxit a la vida.

Per què dius tristament?

— Perquè em sap greu que hagi de demostrar la seva vàlua a antics professors i professores. Em sap greu que tingui una ferida oberta de la seva etapa d’estudiant. Em sap molt greu que no hagi sigut una etapa feliç i que, per tancar-la, necessiti fer això.

Va marxar a treballar a l'estranger. Parla'm d'aquest allunyament.

— Als 21 anys, l'allunyament s'està convertint en apropament. La seva maduresa està fent que torni de nou i que comparteixi moltes inquietuds. Això em tranquil·litza perquè veig que té prou confiança en nosaltres per explicar-nos les coses. En canvi, el Nil tot just comença a demanar-nos més llibertat per construir el seu camí.

El gran s'acosta i el petit s'allunya.

— Els dos fills tenen altes capacitats. El petit, com que va un curs avançat, els seus companys i les seves companyes són més grans i tenen més llibertat que ell. Per tant, estem en un punt de no saber si és bo que li donem cert marge extra per equipar-se als companys de classe per no quedar exclòs del grup. Intentem equilibrar la balança. Li donem l’espai que necessita i intentem vigilar, en la mesura del possible. De totes maneres, aquest procés d’allunyament dels fills és part del seu creixement i soc una espectadora feliç de veure com això passa. L’únic que puc fer és ser-hi per a quan ells em necessitin.

Quina reflexió acostumes a fer als fills?

— Uns cops es guanya i altres s'aprèn.

Com ajudes el petit a fer com ha fet el gran, que ja ha trobat la seva vocació?

— Li dic que l'esforç és important. El batxillerat requereix implicació i perseverança. Li dic que les coses costen, que no són fàcils. Però tampoc vull que ho visqui amb ansietat. Li dic que pot ser el que ell vulgui, que visualitzi allò que li agradaria fer quan sigui gran. Que no miri la part econòmica o les sortides laborals, sinó allò que l’ompli i l’apassioni. Li poso el meu exemple. Jo estudiava per ser advocada, però vaig decidir seguir la meva vocació i ha sigut la millor decisió de la meva vida. Si hagués acabat dret segurament sí que hauria estat millor econòmicament, però no hauria estat tan feliç i plena com ho soc dalt d’un escenari.