Encara hi ha tribus urbanes?

Barcelona“Ja no hi ha tribus urbanes i no n’hi n’haurà, almenys amb la presència i fortalesa de la segona meitat del segle XX”, afirma rotundament José Mansilla, antropòleg urbà del departament d’Antropologia Social i Cultural de la UAB. “A Espanya van sorgir amb molta força als anys 80 del segle passat fruit d’un moment de realineació de la societat espanyola. Ara només deu quedar algun nostàlgic”, assevera.

Les tribus urbanes són moviments culturals i contraculturals juvenils que giren al voltant d’un determinat estil de vida, aficions col·lectives molt vinculades a la música i sobretot, referents estètics. Als anys 60, el món occidental i les societats capitalistes es qüestionen la família tradicional, esclaten els feminismes, que replantegen el paper de la dona a les llars, les relacions sexuals o la idea d’una parella per sempre, i apareixen els moviments hippies. En canvi, Espanya, fruit de la Guerra Civil i el franquisme, i altres països del sud d’Europa com Portugal, Itàlia i Grècia, es queden al marge i les noves tendències arriben més tard.

El perquè de les tribus urbanes

Les tribus urbanes són un fenomen típic de les societats industrials. Sorgeixen després de la II Guerra Mundial a Amèrica i Europa, quan la societat de consum comença a prendre forma, i per primera vegada a la història de la humanitat, la gent té la possibilitat d’estalviar i accedir a quelcom més que les necessitats bàsiques per sobreviure. Llavors coincideix que es desdibuixa un sentiment fort de pertinença vinculat a la religió o trets nacionals, elements més estructurats i consistents al llarg del temps: “Suposa la transformació dels components que confereixen identitat. En aquestes noves societats més individualitzades, factors relacionats amb el consum com la música, la roba o espais de trobada, que ajuden a perfilar identitats, seran els que determinaran el que després anomenarem tribus urbanes”, apunta l’antropòleg.

L’evolució de les tribus urbanes està vinculada al moment que viuen. Als anys 60 del segle XX l’aparició del moviment hippy posa en dubte els valors de la II Guerra Mundial i apunta la caiguda de la societat industrial. Era una mena de romanticisme, que detona els valors de la natura, suposa la primera revolució ecologista, i qüestiona el paper de la dona. “La pel·lícula Grease exemplifica a la perfecció els rockers, una altra tribu que sorgeix als Estats Units per trencar també amb els valors preestablerts. Elvis Presley i James Dean exemplificaven la rebel·lia”, comenta l’antropòleg. I amb la fi de la crisi dels anys 70 del segle XX apareix el moviment punk, que il·lustra el moment de crisi econòmica que vivia l’occident capitalista.

De tribus a minitribus?

Totes les tribus urbanes, hippies, rockers, punks, heavies, gòtics o grunges es trobaven en espais físics per compartir aficions: des de botigues de discos a les de roba, bars específics i concerts, a més d’ocupar l’espai públic, el carrer era el seu punt de trobada. La realitat del segle XXI ha canviat i dificulta la seva existència. Amb prou feines existeixen botigues de discos, les compres en línia són habituals, hi ha pocs circuits de locals petits que programen grups amb una personalitat marcada, els concerts tendeixen a ser macro, la tecnologia està molt present en les relacions entre els joves… "Un seguit de factors que determinen que les formes de cercar la identitat estiguin molt més fragmentades. Podria haver-hi minitribus que apareixen i desapareixen ràpidament com les modes a les xarxes, però ja no hi ha tribus que se sostinguin en el temps”, assegura Mansilla.

Les estètiques del segle XXI

Històricament, la moda ha estat un dels principals marcadors d’identitat col·lectiva dins les tribus urbanes, i ha permès diferenciar unes de les altres. L’estètica permet reconèixer ràpidament l’afiliació a un grup, funciona com un llenguatge visual compartit. “La diferència és que abans aquest codi era més estable i reconeixible, mentre que avui és més permeable, flexible i combinable. Més mutable, en definitiva”, comenta Maria Almenar, periodista de cultura, moda i estils de vida. Les noves identitats no són exclusives ni permanents, els joves solen transitar entre estils amb molta facilitat.

La moda dels joves tendeix a l'homogeneïtzació. Per Almenar la globalització de la moda, el fast fashion i sobretot les xarxes socials que fomenten l’aïllament i el pensament acrític han creat un imaginari estètic compartit: “Els adolescents ja no pensen en com distingir-se, prefereixen no destacar entre la multitud i seguir les pautes que marquen certs influenciadors o personatges de rellevància”. Ara les tendències neixen d’un ecosistema digital on algoritmes, marques i creadors de contingut amplifiquen certs estils fins a convertir-los en norma. La moda és més homogènia que mai amb plataformes com TikTok i Instagram, que acceleren la difusió de tendències i fan que les mateixes peces apareguin simultàniament en contextos diferents. “La diferència amb altres èpoques és que abans la integració passava per una tribu concreta, i avui passa per una estètica global compartida”, conclou la periodista.