Criatures 03/09/2021

Un batxillerat orientat als cicles formatius

L’Institut Joaquima Pla i Farreras de Sant Cugat del Vallès va ser pioner en implementar aquest batxillerat que prepara l’alumnat per accedir a un cicle formatiu de grau superior

4 min
Part de l'equip de l’institut Joaquima Pla i Farreras de Sant Cugat del Vallès amb tres exalumnes.

Fa 10 anys, l’Institut Joaquima Pla i Farreras es va trobar en una situació una mica peculiar. Comptaven amb un grup d’alumnes que havien fet primer de batxillerat però no se n’havien sortit. També tenien la necessitat de millorar la seva imatge com a centre al municipi i alhora oferint una proposta diferenciadora per atreure més matriculacions a batxillerat. Així mateix, tal com explica la coordinadora pedagògica del centre, Eva Miró, en els últims anys havien "detectat un perfil de nois que acabaven quart d’ESO i, o bé volien fer un cicle formatiu de grau mitjà al qual no podien accedir perquè no hi havia places suficients, o bé sabien quin grau superior volien fer però el grau mitjà que els corresponia no els agradava". Passa sobretot amb aquells que volen fer el cicle de grau superior d’educació infantil, i el mitjà que els correspondria és el d’atenció a persones amb dependència, o els que volen fer el grau superior de condicionament físic al CAR, i han de passar per un mitjà d’esports de muntanya i senderisme.

Aquest últim va ser el motiu principal pel qual l’anterior equip directiu del centre, al qual ja pertanyia Miró, va decidir engegar un nou batxillerat enfocat a cicles, de 30 hores setmanals i amb un nivell acadèmic igual que la resta de batxillerats. Lluny de tractar-se del “batxillerat fàcil”, etiqueta amb la qual van haver de lidiar durant els primers anys, en el batxillerat enfocat a cicles es cursen les matèries comunes que es duen en la resta de batxillerats. Al tractar-se d’un batxillerat de caràcter social, també es fan les comunes de la modalitat. “La filosofia, però, s’enfoca més a psicologia, la qual cosa atrau més els nois”, matisa Miró. La resta d’hores es fa un tast de matèries com economia, biologia i cultura audiovisual. 

L’alumnat, el principal beneficiat 

Tal com assenyala l’actual director del centre, Guillermo Matías, “són joves que no volen fer la selectivitat i veuen el seu recorregut fora de la universitat": "Calia donar-los resposta". També recuperar-los pel que fa a motivació i autoestima. És important, també, “reubicar tots aquells que, si no tenen accés a aquest altre batxillerat, acaben representant la quota d’abandonament que sempre hi ha en aquesta etapa”, prossegueix Matías.  

Ara ja hi ha alguna experiència més de batxillerat enfocat a cicles –o professionalitzador– arreu de Catalunya, si bé és cert que el Pla i Farreras va ser el primer a instaurar-lo de manera formal. En la seva implementació, recorden, el paper de l’aleshores inspectora d’Ensenyament va ser clau. De seguida els va fer confiança i els va ajudar a presentar el projecte davant de Serveis Territorials. “El que més ens va costar és convèncer els repetidors que s’embarquessin en un nou batxillerat, així com convèncer el professorat de la idoneïtat d’aquesta fórmula que fugia de la seqüència batxillerat-selectivitat-universitat”, afirma Toni Aparicio, cap d'estudis adjunt i professor de totes les promocions del batxillerat enfocat a cicles. El que va ser “molt bonic”, a parer d’Aparicio, és que els professors que realment creien en el projecte van "crear un equip molt cohesionat i molt fidel a aquest model, la qual cosa beneficia de ple els alumnes”.

Acompanyament i cohesió 

La cohesió que es fa palesa en l’equip docent també es treballa a l’aula a través de l’acció tutorial. José Manuel Álvarez, professor i tutor de l'última promoció, apunta que “el tutor esdevé una figura clau i fa molta feina d’orientació i motivació, treball amb les famílies, etc.” La cohesió de grup es vehicula a través dels treballs en grup, que són una constant al llarg dels dos anys que dura l’etapa, i també, assenyala Álvarez, en les convivències que es fan cada dos anys, conjuntament 1r i 2n, al pantà de Rialp. La meitat del grup, format per una vintena de nois, prové d’altres instituts. “A primer també hi ha qui arriba molt desmotivat, alguns repetidors, i cal acompanyar-los, potenciar els seus punts forts i buscar estratègies per millorar els febles”, afegeix Miró. 

En primera persona

Carla Ulloa, Bàrbara Solís i Andrea Galván pertanyen a la promoció de batxillerat orientat a cicles del 2019. Cadascuna va arribar-hi per motius diferents. L’Andrea tenia clar ja des de l’ESO que no volia anar a la universitat. “Em cridava més l’atenció fer un cicle formatiu de grau superior, però abans preferia fer un batxillerat en lloc d’un cicle de grau mitjà”. Aquesta, per a ella, esdevenia “la millor opció de totes”. La Bàrbara tampoc tenia clar si fer el batxillerat normal i corrent i després la selectivitat, o fer un cicle de grau mitjà. Al seu torn, la Carla va deixar-se portar per les seves amistats i va acabar fent el batxillerat científic. “No va sortir bé, òbviament”, explica. “Havia de repetir curs, però no volia tornar a fer el científic. L’humanístic i el tecnològic tampoc em convencien i vaig provar sort amb el batxillerat orientat a cicles”, recorda. Una decisió, reconeix ara, “encertadíssima”. 

La Bàrbara reconeix que al principi pensava que aquest batxillerat tindria un nivell més baix, “però no va ser així”. La Carla tenia la mateixa percepció, però amb el treball de recerca la cosa va canviar: “M’esperava un treball de recerca més lleuger, d’anar fent, i al final va resultar un treball molt complet i complex”. Totes tres recorden el que van fer conjuntament, sobre la pressió de grup, i com influeixen les altres persones en les teves pròpies decisions. De l’etapa, la Bàrbara explica com “es treballa més en grup i prenent apunts a la llibreta d’aprenentatge, un mètode amb el qual sí que retens els coneixements”. La noia subratlla també com aquest batxillerat ajuda els joves "a créixer com a persones, i a créixer dins d’un grup cohesionat", on van "aprendre a treballar en equip", la qual cosa és molt important de cara al seu "futur laboral". Totes tres recorden amb estima la seva estada a l’empresa: l’Andrea en una escola bressol del municipi, la Bàrbara en un campus d’estiu a la Floresta i la Carla en un centre mèdic. 

Carla Ulloa, Bàrbara Solís i Andrea Galván pertanyen a la promoció de batxillerat orientat a cicles del 2019.

Segons Álvarez, “alguns alumnes venen en ple procés de maduració i aquest batxillerat els va molt bé perquè els deslliura de la pressió d’altres modalitats”. Els joves han de triar quin cicle de grau superior faran després, si és que no s’incorporen al món laboral, “però la pressió ja no és tanta”. En el dia a dia, prossegueixen Álvarez i Miró, “com que no hi ha la pressió d’acabar els temaris ni de preparar l’alumnat per a la selectivitat, hi ha més llibertat per prioritzar continguts”. “La metodologia també canvia: és més experimental i a segon surten amb una base més sòlida”, puntualitzen. 

I després?

El 98% dels alumnes que passen per aquest tipus de batxillerat acaben el cicle formatiu de grau superior, que és l’objectiu principal. Si girem la vista enrere, al principi, el 70% dels graduats s’incorporaven al món laboral i només el 30% arribaven a la universitat. Ara, més del 50% dels que cursen un cicle formatiu de grau superior després de passar pel batxillerat orientat a cicles fan un grau universitari afí a la seva formació. Alguns alumnes de les primeres promocions ara estan fent el màster i és que, conclouen Miró, Álvarez i Aparicio, “al llarg del batxillerat orientat a cicles" també fan "èmfasi en el fet que, un cop acabin el cicle de grau superior, estaran plenament capacitats per tirar endavant un grau universitari o el que vulguin”. 

El treball de recerca. Intervenció en l’entorn

Un altre tret que diferencia el batxillerat enfocat a cicles del Pla i Farreras és el treball de recerca. Primer, perquè es comença al setembre i es tanca al maig i, després, perquè es fa al centre i dins de l’horari lectiu. El primer pas, apunta Eva Miró, “és detectar per grups una necessitat social per plantejar a posteriori una intervenció en l’entorn. És una espècie d’aprenentatge-servei”. La intervenció pot ser, per exemple, donar visibilitat a un fet, com enguany ha passat amb un grup que ha decidit explicar el moviment okupa als companys de 3r d’ESO. Un altre grup, molt conscienciat amb l’adopció de gats i gossos, ha creat una pàgina d’Instagram i ha aconseguit que la gent s’animi a adoptar. “Té molt a veure amb els valors: activa’t i compromet-te”, destaca Miró. 

stats