RAQUEL FONT

Tot el dia amb el mòbil a la mà. Té una addicció?

“Deixa estar el mòbil d’una vegada i menja!”; “Acaba la partida i ves a dormir...”; “Tanca l’ordinador i ves a fer un volt amb els amics”. Us sona? Deveu tenir un fill o filla en plena adolescència o a punt d’arribar-hi que, com la majoria de nanos de la seva edat, passa més hores de les que voldríeu davant de l’ordinador o amb el mòbil a la mà

Hàbits poc saludables que poden derviar en addiccions / GETTY Zoom

En els últims 20 anys, els mòbils i els ordinadors s’han convertit en dispositius imprescindibles en qualsevol casa. Els tenim molt a l’abast i a preus molt accessibles i, a més, ens els podem emportar a qualsevol lloc, cosa que facilita que puguem estar-hi connectats durant tot el dia. Els joves d’avui en dia són nadius digitals i és inconcebible que puguin viure al marge de les noves tecnologies. La qüestió és: hi són addictes?

Moltes vegades hem sentit a dir d’algú que està enganxat al mòbil o a un joc d’ordinador. Potser nosaltres mateixos ho hem dit als nostres fills, però en certa manera ho veiem normal perquè socialment el seu ús està molt estès. De vegades, però, això que sembla un gest tan normal es converteix en un problema -i gros- per culpa de fer-ne un ús abusiu o, fins i tot, perquè es pot convertir en una addicció.

Segons explica Antonio Soto, psicòleg i director de prevenció i noves addiccions al grup de centres d’addiccions Triora, abans es parlava sobretot d’addicions a substàncies, però tot el que té a veure amb el desenvolupament de noves tecnologies ha facilitat que certs problemes de comportament a vegades s’hagin aguditzat. “Els adolescents són molt vulnerables perquè no tenen desenvolupat l’autocontrol i és molt fàcil que, pels conflictes propis de l’edat, es deixin portar”, afegeix. Soto és autor del llibre Las nuevas adicciones. ¿Qué son? ¿Cómo afrontarlas? (Mestas Ediciones), en què parla d’un seguit d’addiccions relativament noves com ara el culte al cos, les noves tecnologies, les dependències afectives i sexuals i d’altres de relacionades amb activitats quotidianes com la feina o comprar.

NO SEMPRE ÉS FÀCIL DETECTAR EL PROBLEMA

Tot el que són comportaments normalitzats com ara jugar, comprar o treballar, quan es converteixen en hàbits addictius costen més de detectar perquè ho veiem normal. “Per exemple, una persona addicta a la feina no crida l’atenció. Al contrari, el considerem un triomfador. O una persona addicta a comprar, fins que no se n’adona que ho és passa molt de temps”, assegura Soto. Amb els joves passa el mateix: “Normalitzem l’ús del mòbil, els jocs d’ordinador o les consoles i quan se’n fa un ús excessiu o hi ha un problema associat amb conseqüències negatives, moltes vegades no en som conscients o el trivialitzem”.

"Els adolescents són molt vulnerables perquè no tenen desenvolupat l’autocontrol i és molt fàcil que, pels conflictes propis de l’edat, es deixin portar”

Antonio Soto - Psicòleg

REFUGI DIGITAL

Un cas clàssic amb què es troba el psicòleg són els nois i noies que tenen problemes de relació, de comunicació o que no disposen d’habilitats socials perquè les noves tecnologies els donen la possibilitat de fer tot això des de casa, comunicant-se només a través xarxes socials i sense haver-se de trobar-se cara a cara amb els amics. Això pot provocar que trobin un refugi digital i s’acabin aïllant. Aquests tipus de problemes abans solien aflorar més ràpidament, perquè s’havien d’enfrontar a la seva dificultat o, si no podien, demanaven ajuda a un professional. Però ara passa el contrari, diu Soto: “Sovint passen hores tancats a la seva habitació i pensem «quin nen més bo», sense adonar-nos que hi ha un problema”.

Ara bé, això no vol dir que tots els joves que passen moltes hores davant de l’ordinador o amb el mòbil siguin addictes, alerta Antonio Soto. S’ha de distingir entre un mal ús, un abús i una addicció, que és quan hi ha una dependència. El psicòleg posa l’exemple d’un adult que es pot prendre una cervesa quan està amb els amics. Si ho fa just abans de conduir, parlaríem d’un mal ús; si se’n pren moltes i es passa, parlaríem d’un abús; i una addicció seria quan té una dependència i necessita la cervesa qualsevol dia a qualsevol hora. Això es pot traslladar a les noves tecnologies. I, per tant, no vol dir que totes les persones que en facin un ús excessiu o un mal ús hi siguin addictes.

COM DETECTAR-HO

Ara bé, encara que no hi hagi addicció, si se n’abusa ja pot generar problemes. Les principals conseqüències d’un ús excessiu de les noves tecnologies poden ser falta de son, mals resultats acadèmics, comportaments conflictius a casa o a l’institut... A més de fixar-nos en l’ús que fan els nostres fills de les noves tecnologies, un altre dels comportaments que ens ha de servir d’alerta és si el nostre fill deixa de fer activitats que feia, si deixa de relacionar-se amb els amics fora de casa o si es torna més impulsiu o reacciona malament quan percep que la família el vol controlar.

S’ha de distingir entre un mal ús, un abús i una addicció, que és quan hi ha una dependència

Soto fa èmfasi en el fet que no és tan important la quantitat d’hores com si porta un estil de vida equilibrat. Encara que jugui una mica més del que creiem necessari, potser no té un problema, però si està aïllat, no es relaciona o és violent, aquí caldria anar amb compte. I si a casa no es pot resoldre marcant límits, recomana demanar ajuda sense esperar que la situació es compliqui.