Les petites ‘màtries’ de la Gemma Humet

Màtria és el títol del tercer disc de la cantautora Gemma Humet. És cantant i compositora, i també és la mare del Jan, que al gener farà 4 anys, i del Bru, que encara no té un any i mig. A ells els canta: “Tu has sentit el bategar del cor que duc a dins. / Vaig ser la teva llar però has de ser lliure i fer camí. / I finalment veig clar que ets tu qui m’ha fet néixer a mi”. Ho fa posant un vestit nou a la seva música: per a l’ocasió la cançó d’autor i els aires mediterranis també respiren sonoritats electròniques.

“Per a mi màtria significa posar la dona al capdavant per parlar de tots els satèl·lits que té al voltant. Conceptes que per a mi són els que construeixen les dones. Parlo de mi, però penso que és extensible a totes les dones”, explica la cantautora egarenca establerta a Osona. “Parlo de maternitat, de sororitat i lluites compartides. També de solitud, de llibertat, de límits…” Una reflexió que Humet aterra fins a l’entor més proper, el dia a dia: “Sembla que per parlar de feminisme s’hagi de parlar amb paraules molt grosses: penso que al final el feminisme també és com et construeixes tu en el teu dia a dia, el que et fa ser com ets. Reivindico petites màtries”.

Unes lluites que canta en un disc on hi trobem les seves pròpies lletres, però també musicacions de poemes d’autores com Maria-Mercè Marçal, Estel Solé, Sònia Moll, Mireia Calafell i també Roc Casagran. “Volia que fossin poetes contemporànies, per sentir-les properes, també en el llenguatge”, explica l’artista. I és que a la Gemma Humet li agrada molt llegir, però la maternitat ha fet que deixés més apartada la novel·la i se sentís més còmoda amb la poesia: “Des que tinc els nens m’és molt difícil seguir el fil d’una novel·la i, en canvi, la poesia no em costa tant. Tot d’una llegint un llibre m’he trobat amb un poema i he pensat «Sembla que parli de mi quan vaig viure allò o del que sento ara mateix». Si ha hi ha persones que han dit aquestes coses tan ben dites, és absurd que intenti posar-hi unes altres paraules”, comenta. I així és com dona una altra vida a tots aquests poemes en aquest nou treball.

UNA NOVA PERSPECTIVA: LA MATERNITAT

Aquestes deu noves cançons les va començar a treballar quan va néixer el seu primer fill, i les ha publicat després del naixement de la segona criatura i en temps de pandèmia: “Buscava de què volia parlar. Em va explotar a la cara tot el que englobava el món de les dones, pel moment en què m’estava trobant. Tenir un fill et canvia moltíssimes perspectives de la vida. També prioritats. Almenys per a mi és un punt i a part amb la vida d’abans”.

Una maternitat que, en el cas de Gemma Humet, l’ha conduït fins a la reivindicació feminista: “Abans de ser mare no havia tingut la necessitat de reivindicar-me com a dona, com a persona. A més de ser mare tinc una feina que també m’agrada molt i soc una dona. A vegades et sents sola amb tot això. Per molt que tinguis una maternitat molt compartida, que tinguis molta gent al voltant… són unes vivències que tu ets qui les viu des de dins, qui les pateix i pensa constantment. Tenia la necessitat d’obrir-me per aquí i compartir-ho”.

Unes noves cançons que els seus fills han escoltat molt: Humet explica que al cotxe els adults capitanegen la selecció musical, i que les tasques professionals marquen sovint el repertori. La família aprofita els trajectes per seguir treballant, escoltant cançons per revisar o memoritzar. Tot i això, quan manen els més petits és el torn de Reggae per Xics, El Pot Petit i la Dàmaris Gelabert.

Tres discos i dos fills

“Fa un temps jo també ho deia: estic a punt de parir un disc! Però des que he sigut mare no ho he dit mai més”, diu somrient l’artista quan li preguntem si se sent còmoda amb el paral·lelisme que compara la gestació de criatures amb la de treballs discogràfics. “Entenc la metàfora, però tenir un fill és una cosa molt heavy. Fer un disc també és un procés lent, on hi surten moltes coses teves, a partir de textos molt personals: t’obres en canal perquè la gent et conegui. Però, tot i així, ho veig molt diferent”, afirma Humet.