El teatre més petit de Barcelona es fa gran

BarcelonaAl número 15 del carrer de l'Allada-Vermell, en ple barri del Born, hi ha una porta estreta que convida a aturar-se. Si la creues, descobreixes el teatre més petit de Barcelona: La Puntual. Amb una capacitat d'entre 46 i 60 persones, és una de les sales més singulars de la ciutat. Els titelles, les marionetes i les ombres xineses són els protagonistes de les quatre parets que recullen el teatre des de fa dues dècades, el qual ha esdevingut un punt de trobada per a infants, famílies, escoles i artistes d'arreu del món.

El divendres 23 de setembre del 2005, a les set de la tarda i en plena festa major de la Mercè, La Puntual aixecava la persiana per primera vegada. Ho feia en un espai que havia estat, des dels anys 80, el taller de creació de la companyia La Fanfarra i que, durant un temps, també va servir de magatzem del desaparegut teatre Malic. El fundador dels dos projectes, Eugenio Navarro, va decidir donar-li una nova vida i convertir-lo en l’únic teatre de titelles amb programació estable de la ciutat de Barcelona. “No hi ha millor ocasió per inaugurar el teatre que les festes de la ciutat”, va pensar, i així ho va fer, amb un espectacle seu.

La Puntual, però, no és només un teatre. “El que jo volia era tenir un lloc propi on mostrar els meus espectacles i convidar companyies per crear un espai d’intercanvi i comunicació”, recorda avui Eugenio Navarro, que tot i estar jubilat, passa hores al taller preparant nous muntatges. Aquí no hi ha pantalles ni grans decorats, sinó objectes que cobren vida a les mans dels titellaires i que desperten la imaginació del públic, siguin infants de tres anys o pares i avis que reviuen records de la infància.

D'un projecte personal a una aventura familiar

L’origen de La Puntual està íntimament lligat al teatre Malic, fundat el 1984 pels tres membres de la companyia de titelles La Fanfarra –Mariona Masgrau, Toni Rumbau i Eugenio Navarro–. Al llarg de divuit anys va ser un referent de la creació titellaire a Barcelona, fins que els socis van decidir tancar-lo i emprendre camins diferents. Navarro va quedar-se el que fins aleshores havia estat el taller de la companyia titellaire i va aprofitar per fer realitat un somni llargament desitjat: tenir un teatre propi on representar els seus espectacles.

Amb els anys, el relleu generacional va arribar de manera natural. Néstor Navarro, fill de l’Eugenio, va créixer entre artistes, titelles, escenaris i gires en furgoneta, fins que el 2013 va decidir deixar la seva feina a l’Ajuntament de Barcelona per dedicar-se plenament al teatre.

Avui és el director executiu de La Puntual, i combina la gestió i la producció d’espectacles amb la creació artística. “Al principi molts em deien que estava boig per deixar una feina estable, però no me n’he penedit mai. Veure els ulls brillant dels nens durant una funció o com els avis s’emocionen amb un titella val més que qualsevol altra cosa”, explica Néstor Navarro.

Néstor Navarro recorda que l’estiu del 2005, amb els preparatius per a la inauguració, va ser “molt mogut, però molt divertit”. Abans d’involucrar-se en el projecte de La Puntual, va estar durant una llarga estada a Mèxic, on va participar amb la companyia de teatre de la Universitat de Monterrey. I des d’aleshores ha estrenat adaptacions d’obres i ha signat produccions pròpies que tenen una vida llarga sobre els escenaris, com L’ombra de Pinotxo, que complirà 11 anys, o Pipa, el titella meravella, un nou titella de guant català, obra que acaba de complir nou anys.

“A l’hora de crear espectacles, pensem sempre amb el fet que puguin resistir el pas del temps, tant a nivell dramatúrgic com material, perquè l’humor i la societat canvien i cal adaptar-se”, afirma Navarro fill. Amb els seus espectacles ha viatjat per tot el món, com Bèlgica, Holanda, Itàlia, el Regne Unit, el Brasil, l’Índia, Colòmbia o el Canadà, per participar en festivals internacionals de titelles.

L'art i la passió dels titellaires

El que més fascina Eugenio Navarro de l'ofici de titellaire és el concepte de jugar, poder fer riure i sorprendre el públic. "Estar a dalt d'un escenari és com un joc interminable", reitera el Néstor, que explica que a cada funció el públic és diferent i això els permet matisar una paraula, arrodonir un gag o canviar un acudit. Per la seva banda, el que més li agrada de ser titellaire és fer riure al públic i també emocionar-lo, però sobretot, fer-lo gaudir i ajudar-lo a escapar de la rutina. “Quan acaba la funció, la gent et retorna el que els has ofert amb aplaudiments i comentaris bonics”, explica Néstor Navarro. I és aquest retorn directe dels nens i les famílies “el més satisfactori de la feina del titellaire”, assegura.

“El motor de La Puntual és com ho viuen els nens”, resumeix el Néstor. Alguns esclaten de riure i participen cridant als personatges, d’altres es mantenen en silenci, immersos en la història. Els avis, en canvi, hi afegeixen una altra capa d’emoció: “Quan l’avi o l’àvia s’acosta al final de l’obra i et diu que ha fet un viatge de 60 o 70 anys enrere i ha tornat a descobrir el nen que tenen encara guardat, és molt emocionant”, coincideixen pare i fill. Aquesta capacitat de connectar generacions és, per a ells, la màgia més gran dels titelles.

Més enllà de les obres de teatre

Només entrar al teatre, de normal ens trobaríem amb unes petites grades pel públic. Hi ha dies, però, que una taula ocupa gran part del local perquè a la tarda reben un grup de nens i nenes per fer un taller de marionetes. Els infants poden construir els seus propis titelles i descobrir que aquesta és una de les arts escèniques més completes: uneix creativitat plàstica, narració, veu, moviment i humor. L'objectiu d'aquestes activitats és mantenir viva la imaginació i la cultura per als titelles.

La Puntual, del cor de Barcelona al món

Cada any, La Puntual acull al voltant de 250 funcions. El repertori és variat i pensat per a públic familiar, però també inclou companyies internacionals vingudes d'Europa, Amèrica i Àsia, que presenten espectacles de titella de guant, ombres xineses o propostes híbrides. Les seves produccions han viatjat per arreu del món i han participat en festivals internacionals, però el cor del projecte continua sent en aquest petit local íntim i acollidor del Born.

El públic de La Puntual, que és a partir dels tres i fins als set anys, va molt més enllà de les famílies barcelonines: molts dels espectadors són residents estrangers que busquen compartir amb els seus fills una tradició que als seus països és molt present. Britànics, alemanys, argentins, ucraïnesos o russos omplen sovint les butaques del teatre, cosa que demostra que l’art dels titelles és un llenguatge universal que no necessita traducció.

Vint anys després d'aixecar el teló per primera vegada, La Puntual ha esdevingut molt més que un teatre: és la casa dels titelles de Barcelona on conviuen l'experiència de l'Eugenio –l'any que ve celebrarà 50 anys de titellaire– i la nova mirada del Néstor.

El projecte de La Puntual s'ha consolidat com a referent cultural a la capital catalana. "Ara el repte és sobreviure, créixer sense perdre l'essència i mantenir una programació amb la màxima qualitat possible", explica el Néstor. "Estic molt content d'haver creat el que hem fet", conclou l'Eugenio, satisfet de veure com aquell somni personal és avui un referent internacional de l'art dels titelles i les marionetes.