Estetoscopi: T’has parat mai a sentir el so de dins d’un arbre?
Conegut també com a fonendoscopi, és un material senzill que els obrirà les orelles i els farà fer-se moltes preguntes
Fitxa tècnica
- Tipus de joguina: fonendoscopi de mida infantil de funcionament real
- Edat: de 5 a 105 anys
- Possibilitats: material que permet experimentar amb diferents sons del cos, dels arbres i també de la taula del menjador
- Metodologia/pedagogia: STEAM
Fins ara us hem parlat d’elements de joc per a infants més petits i us hem acostat a la nostra filosofia de joc. Ara que ja ens coneixem una mica més, us proposem fer un pas més per arribar a l’etapa en què els nens i nenes es pregunten, per exemple, què hi ha dins del seu cos.
Quan comencen a fer-se aquestes preguntes?
Més que una edat, es tracta d’una qüestió de maduresa i connexió amb ells mateixos. Però podem dir que difícilment passarà abans dels cinc anys.
Com detectar si els interessa el tema?
Us fem un petit llistat de coses que els solen cridar l’atenció:
- Beure aigua i sentir el so del líquid passant pel coll per després moure l’estómac i escoltar atentament el líquid a dins.
- Fer una bona correguda i notar com el cor batega més de pressa, com si volgués sortir del pit per l’esforç.
- Fer-se una rascada als genolls i veure com creix la crosta, fins al punt de menjar-se-la per veure quin gust té.
I si no mostren curiositat?
No som gaire fans de la intervenció. Però en el cas d’aprendre a reconèixer les coses que passen al nostre cos en tenim una opinió diferent. Us recomanem convidar-los a fer-se preguntes si veieu que tots sols no les fan. “Per què parpellegem? Com et notes després de menjar? Quines ungles et creixen més de pressa, les dels peus o les de les mans? Per què?” I si no sabeu les respostes, no us limiteu a fer la pregunta, busqueu la resposta i compartiu-la amb ells. És bonic saber que els pares no ho saben tot.
I què té a veure un fonendoscopi amb tot això?
Aquest instrument antic i aparentment senzill és un punt de partida meravellós per fer-se preguntes. Pot semblar que només serveix per sentir el cor… Però i si resulta que tot el nostre cos fa sorolls? La curiositat els farà posar l’aparell a la nevera, a la taula del menjador, a l’arbre camí a l’escola… I la pregunta obligada després de sentir alguna cosa és preguntar-se què és això i per què sona.
Conclusió
No hi ha res més extraordinari que una persona que es pregunta el perquè de les coses. Ens ve al cap una frase de Dorothy Parker: “La cura per a l’avorriment és la curiositat. Per a la curiositat, no hi ha cura”. Creiem que les bones joguines i els materials de joc han de servir per a això: per alimentar la curiositat.