Tu i jo som 2. Estimar no pot fer mal

La Maria -nom fictici perquè no vol revelar el seu- té 14 anys. Té nòvio. Últimament, el noi li controla els whatsapps i critica els seus comentaris al Facebook. Ella ho acceptava sense queixar-se fins que un dia una amiga li va cridar l'atenció sobre el tema: no era normal que controlés amb qui anava, com es vestia i què escrivia a través de les xarxes socials. Malauradament, no és un cas aïllat: pensem que les relacions entre els joves són més igualitàries que abans, però els experts adverteixen que els patrons de la relació afectiva i sexual entre nois i noies han canviat molt poc.

Elles continuen sotmetent-se massa sovint al control i el domini masculí i obliden que tenen voluntat pròpia i dret al plaer, i ells segueixen controlant, actuant en termes de possessió, i sotmesos a l'enorme pressió de donar la talla. "És un gran error creure que la desigualtat és un tema del passat", assegura Montse Gatell, presidenta de l'Institut Català de la Dona. "Els estereotips de gènere segueixen vigents i difondre'ls és molt més fàcil", afegeix.

Esclaus de la xarxa

Només cal donar un cop d'ull a les sèries de TV dirigides a la primera adolescència, en què "els estereotips estan molt marcats". La protagonista de la saga Crepuscle, per exemple, es deixa mossegar "perquè sóc teva", i algunes adolescents llegeixen Les 50 ombres d'en Grey, plena d'inputs sobre la necessitat de subordinar-se al poder masculí i sobre la idealització d'un amor romàntic.

En aquest context, en el qual, segons Gatell, les desigualtats són tolerades i "la construcció social encara està basada en la desigualtat", algunes característiques pròpies de les xarxes socials, com l'anonimat, la manca de reflexió que provoca la immediatesa, o la no presencialitat, faciliten la perpetuació de conductes masclistes, com el control d'on són, quants amics tenen o què estan fent en cada moment.

En l'estudi Igualtat i prevenció de la violència de gènere en l'adolescència, publicat pel ministeri d'Igualtat, l'any 2011, un 24,3% de les adolescents catalanes d'entre 13 i 18 anys declaraven que el noi amb qui sortien o amb qui volien sortir els havia intentat controlar, decidint per elles fins al més mínim detall. Fins al 23,5% deien que la seva parella les havia intentat aïllar de les seves amistats, mentre que un 18% asseguraven que les havia insultat o ridiculitzat. Segons aquest i altres estudis, les dones joves es troben en una situació de més vulnerabilitat que les dones adultes davant la violència masclista.

Eines de prevenció

Convençuts de la importància de trencar amb aquesta situació i tenint en compte que l'etapa de l'adolescència cada vegada s'enceta abans, l'Institut Català de la Dona va editar a finals del 2013 noves eines de prevenció i sensibilització en el marc del programa Estimar no fa mal. Viu l'amor lliure de violència, adreçat a adolescents i joves. Es tracta de materials amb missatges per ajudar a identificar situacions de relacions abusives i ciberassetjament en les relacions de parella, així com suports pedagògics adreçats a professionals que treballen amb nois i noies perquè facin actuacions de prevenció de la violència masclista.

Una de les accions previstes en aquest programa, que forma part del Pla estratègic de polítiques de dones de la Generalitat de Catalunya 2012-2015, consisteix a introduir en els plans curriculars dels diferents estudis de Ciències de l'Educació continguts que formin en temes d'igualtat i prevenció de relacions abusives entre nois i noies. Ja s'estan aplicant en un curs pilot amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

I és que, tal com assegura Rosa Sanchís, professora de català i educació afectivosexual de l'IES Isabel de Villena de València, "la igualtat també s'aprèn i això actualment no s'està fent, només es fan xerradetes puntuals a l'escola, quan el tema de les relacions afectivosexuals hauria d'estar present a l'escola, a la família, en el lleure, als mitjans de comunicació i a les administracions".

Sanchís aplica l'educació afectivosexual de manera transversal al contingut de l'assignatura de català que imparteix a l'institut des de fa 20 anys i utilitza el blog karici.es (karicies.blogspot.com.es) des de fa cinc anys per debatre amb els alumnes temes com de quina manera utilitzen les fotos d'un mateix i dels altres a les xarxes socials o, més en general, ajudar-los a pensar com es presenten al món a través d'aquestes eines de comunicació tan actuals. Sanchís insisteix que en els països nòrdics, que tant admirem en l'àmbit de l'educació, es tracta d'una matèria del currículum, però aquí "encara tenim moltes pors, mites i prejudicis a superar com a professors en el tema de la sexualitat".

Exemples? "Entrar a l'aula pensant que els adolescents són irresponsables i no aprofiten els continguts, pensar que la sexualitat és una cosa privada que s'aprèn sola o que parlar de sexualitat amb els adolescents fomenta la promiscuïtat". Segons aquesta experta, que ha escrit un bon nombre de llibres sobre el tema (www.rosasanchis.cat), a part d'introduir l'educació afectivosexual als currículums, "els pares també podrien ajudar trencant el mite que els nois tenen dret a ser complaguts i les noies a complaure o que els nois no es poden controlar a causa de l'acció hormonal, o que les noies han de seduir, però no massa -perquè, si no, són unes porques-, ni massa poc -perquè, si no, són unes estretes-". "És bo fomentar l'autonomia de les noies des de casa i això vol dir no donar missatges de sobreprotecció, sinó deixar clar que tenen dret a tenir plaer i que l'amor no es tradueix en l'arribada d'un príncep blau". En el cas dels nois, l'educadora també subratlla que estan sotmesos a molta pressió perquè se'ls dóna el missatge que tot depèn dels seus genitals i viuen amb gran angoixa no donar la talla en el moment.