Timidesa i introversió
Els alumnes més introvertits, tímids i vergonyosos a classe són considerats pels seus professors menys intel·ligents que la resta. Aquesta era la tesi d'un recent article de Education Week . La pedagogia moderna -afegia- només sap treballar amb criatures extravertides i per això els mestres tendeixen a percebre els més reservats com si tinguessin algun tipus de problema. Llegint l'article vaig pensar que una sèrie de conceptes que emprem sovint per descriure els nostres alumnes -com ara extravertit, introvertit, tímid, agosarat, retret, tranquil, etc.- potser no ens permeten filar tan prim com caldria.
Cal, per exemple, diferenciar netament entre introversió i timidesa. Mentre que la timidesa acostuma a caracteritzar la falta de seguretat personal en el contacte social, l'introvertit pot no sentir la necessitat de respondre a determinats estímuls socials. Com que tendim de manera espontània a veure positivament l'extraversió, com una actitud d'obertura a les relacions socials, sospitem que la introversió és el seu oposat negatiu. Les coses són més complexes. El tímid desitja superar la seva timidesa perquè pateix el seu aïllament, però no sap com fer-ho, mentre que l'introvertit porta sovint una vida social complexa, encara que més tard o més d'hora necessiti recloure's en la comoditat d'un cert aïllament. Un introvertit por ser perfectament un líder social. No és estrany, per altre cantó, que l'introvertit estigui més capacitat per a l'escolta que l'extravertit i que, en conseqüència, li agradi rumiar una pregunta abans de donar com a resposta la primera ocurrència que li passi pel cap.
