Com a ésser humà, el sentiment de pertinença a un grup i el sentiment d'acceptació són claus, i s'acusen molt més durant la preadolescència i l'adolescència. El fet d'agradar és una de les màximes preocupacions dels infants, i per això prefereixen sumar-se a la tendència general -la del grup- pel que fa a la manera de vestir, els gustos o els pensaments. "Al darrere hi ha la frustració de no poder-se mostrar tal com un és, o dir el que realment es pensa, però la por a ser rebutjat pot més", afirma la psicomotricista educativa i terapèutica Meritxell Giralt. Així doncs, en part, renuncien a la seva personalitat o als seus propis interessos per sentir-se acceptats al grup, però, com subratlla Giralt, "cal veure si aquesta evolució del nano respon a una necessitat autèntica o, únicament, a la de sentir-se acceptat en un grup ja format que viu una realitat diferent a la seva".
1 min
