El 7 de juliol del 1981, en el marc de l'escola d'estiu, el magisteri català homenatjava l'escriptor Salvador Espriu. És bo, just i necessari recordar-ho en aquest any que commemora el centenari del naixement d'un dels escriptors més destacats de la nostra literatura. El poeta s'adreçava als mestres a través d'una carta en què, entre altres coses, escrivia: "Jo veig encarnades en vostès, Mestres de Catalunya, [...] una clara i altíssima vocació, l'abnegació, l'altruisme, la diligència, el no defallent treball. Bandejant la mediocritat, la grolleria, la improvisació, la imprecisió, el neci triomfalisme, el paralitzador pessimisme, el paternalisme, el pairalisme, un fals ecumenisme, vostès formen i formaran, contribueixen i contribuiran decisivament a formar els cossos, la sensibilitat, les ments i les ànimes dels nostres ciutadans de tots dos sexes, d'aquest demà que ja és resplendor cristal·lina d'alba". Pot sorprendre l'ús que fa d'unes paraules que no acostumen a aparèixer en els textos que tracten sobre la funció dels mestres. Ara bé, si hi pensem, acceptarem que caldria recuperar-les pel seu valor profund.
Llegim d'una manera especial i actual que no ens hem de deixar vèncer pel pessimisme; i ens reconforta que destaqui que la funció dels mestres és formar cos, sensibilitat, ment i ànima. Va bé recordar-ho en temps de tecnicismes. Ens costa, això sí, intuir resplendors cristal·lines d'alba; però com que hem seguit de prop la seva obra, sabem que a ell també li costava, però persistia, tossut, a salvar els mots, perquè darrere se salva la capacitat d'entesa entre les persones.
