Quina alegria veure-us junts!

Dies sentimentals, i amb sentiments de tota mena, tan variats com variada és la situació de les famílies de pares separats i tan variats com variades són les combinacions familiars que fan durant les festes: separats allà, junts i amb els nens en una altra casa, amb la nova parella però sense nens en una altra, tots junts amb les noves parelles i amb els fills propis i els de les noves parelles, i un llarguíssim etcètera.

Hi ha una nostàlgia trista que ens pot fer plorar a l'hora de les postres, com al poema de Salvat-Papasseit, quan els cosins diuen el vers però els nostres no hi són perquè són amb l'altre progenitor. I encara que tots dos progenitors s'hagin reunit amb els nens, un dels dos pot sentir la mateixa nostàlgia de llàgrima a l'hora de brindar, perquè potser encara se sent abandonat, encara és en ple dol per més que brindi i somrigui i estigui atent a la conversa, a les bromes o als discursos sentimentals.

Tants caps tants barrets

Hi ha alegria sense embuts entre els privilegiats que ja han superat del tot la separació, el dol d'un o el sentiment de culpa de l'altre, i es retroben i parlen de la vida i celebren que són pares dels seus fills.

Hi ha neguit, i angoixa, entre aquells que encara no han resolt gens ni mica el seu conflicte, i molt especialment entre aquells que encara no han entès que no han de barrejar les criatures en les seves disputes i la vigília de Nadal o de Cap d'Any encara es telefonen i s'escridassen i hi barregen els fills. Hi ha, també, la necessitat de blindar-se contra l'excés sentimental i, sobretot, de resistir els embats que al separat li poden arribar a través de la sogra, la mare o fins i tot els fills, disposats a recordar-li que la separació va ser una llàstima, i que feliços que se'ls veu als nens, i quina alegria veure-us a tots junts.

Però del sentiment que no s'escapa gairebé ningú és d'aquella mena d'alegria nostàlgica tan pròpia de Nadal, però em sembla que el separat o la separada amb criatures la viuen amb especial intensitat. Potser perquè, encara que amb la separació hi hagin guanyat moltes coses, també n'han perdut alguna. I amb l'excepció de la festa de Cap d'Any, més oberta al futur, aquestes dies ens conviden, nostàlgics, a mirar enrere, a veure com ha passat el temps, i el que ha sigut, i el que no ha pogut ser.