07/07/2012

Permís de Maternitat

2 min

A finals dels anys 90, les famílies sueques tenien un permís parental de 12 mesos (un mes per al pare, un mes per a la mare i la resta a repartir com volguessin). A Espanya es van imitar alguns aspectes d'aquest sistema.

Potser van partir d'aquest model però no van imitar, naturalment, els 12 mesos. És més, en una reducció sense precedents dels drets laborals de les dones treballadores, se'ls va dir que, de les 16 setmanes de permís de maternitat, només 6 eren obligatòries per a la mare, i les altres 10 es podien transferir al pare si així ho preferien. Naturalment, tant a Suècia com a Espanya, a la majoria de les famílies, és la mare qui agafa la major part del permís compartit. I és que pares i mares saben molt bé quines són les necessitats dels seus fills durant els primers mesos. I moltes passen per estar amb la mare.

Amb això ha passat el que passa sempre: dónes llibertat a la gent i, en lloc de fer el que tu volies, fan el que ells volen. I sembla que això no agrada a alguns reformadors socials, que, com Déu, estan segurs de saber el que ens convé millor que nosaltres mateixos. Ho tenen clar: pare i mare han de compartir al 50% el permís, costi el que costi. I en aquest camí, recentment s'ha proposat canviar la llei al nostre país: es vol un permís de 36 setmanes, que no es puguin repartir voluntàriament entre pare i mare, sinó que serien 18 setmanes obligatòries per a cadascú. No fos cas que aquestes dones ignorants tornessin a triar malament. El missatge és clar: tot per a les dones, però sense les dones.

Òbviament, la proposta no prosperarà. Fa anys que grups de mares demanen que s'allargui el permís de maternitat a sis mesos (26 setmanes), un petit primer pas per començar a acostar-nos als països més avançats d'Europa, aquells en què tothom es vol emmirallar. Reiteradament se'ls ha negat. Governs de dretes i d'esquerres van dir, abans de la crisi, que no hi havia prou diners. Encara els trobaran menys ara, els diners per a 36 setmanes.

En qualsevol cas, la proposta mostra molt bona intenció però un total desconeixement de les necessitats dels infants i de les mares. No tan sols hi ha el petit problema que és la mare qui dóna el pit, és que els nens que prenen biberó també necessiten passar més temps amb la seva mare. Els nens canvien amb l'edat. Els més petits exigeixen constantment la presència de la seva mare; a mesura que van creixent són capaços de passar més temps amb altres persones, o tots sols. Dos anys amb la mare i dos amb el pare estaria molt bé. Però quatre mesos i quatre mesos és absurd. Un nen de quatre mesos no hauria de passar tantes hores al dia separat del seu cuidador primari.

No es pot compartir la misèria: només s'obtenen dues mitges misèries. Ara les famílies sueques tenen un permís de 16 mesos: dos per al pare, dos per a la mare i la resta com ells ho decideixin. Això sí que és un model progressista.

stats