Durant l'embaràs, no tan sols no cal fer cas a la llegenda que cal menjar el doble, com si fossis dos, sinó que, fins i tot, pot ser contraproduent. L'obesitat materna afecta negativament el nadó, explica Marta Ramon, cap d'endocrinologia pediàtrica de l'Hospital de Sant Joan de Déu. Els estudis mostren que en les mares amb obesitat el risc de patir diabetis gestacional, trastorns hipertensos, preeclàmpsia, mort fetal i part prematur és més gran. A més, el nadó corre més perill de patir obesitat infantil. Els metges fins i tot recomanem perdre els quilos de més abans de quedar-se embarassades, explica Ramon, que també és responsable de la unitat d'obesitat d'aquest hospital infantil.
De la mateixa manera que cal vigilar els excessos, també cal evitar les mancances. L'ambient fetal en què es desenvolupa el nadó depèn de moltes variables. Entre d'altres, hi intervenen les hormones, el ritme biològic de la mare i, per descomptat, l'alimentació. Els nutrients, les vitamines, els minerals i altres substàncies que obté el nadó per via materna són fonamentals en la mesura adequada. En el cas de les dones amb dèficit de pes, el perill és de menor creixement fetal. "Un subministrament inadequat de vitamines i micronutrients essencials pot conduir a una situació de competència biològica entre la mare i el fetus, que pot ser perjudicial per a l'estat de tots dos", afirma Ramon.
Quantitat i qualitat
La dieta durant l'embaràs, que no tan sols depèn de la quantitat que es menja sinó especialment de la qualitat, incideix sobre el desenvolupament del fetus, però també deixa un llegat biològic en el nadó que s'anirà expressant al llarg de tota la vida, fins a l'edat adulta. "Creiem que hi ha marques epigenètiques en què la dieta de la mare influeix. És a dir, que es poden arribar a silenciar o fer que s'expressin alguns gens i que, per tant, queden marques que poden reportar beneficis o perjudicis en la futura vida del nadó, des de diabetis, al·lèrgies o, fins i tot, incidir en el seu coeficient intel·lectual", explica Marta Ramon.
Les dones embarassades han de seguir una dieta sana i equilibrada, amb una aportació addicional de 300 quilocalories diàries, segons la guia elaborada per la Càtedra Danone de Salut Infanto-Juvenil de la Universitat de Barcelona i l'Hospital Sant Joan de Déu, en la qual Marta Ramon ha participat. El mateix document recomana consumir peixos -preferentment petits perquè en el seu greix acumulen menys metalls pesants- perquè són rics en àcids omega-3 que afavoreixen la funció neuronal i visual del fetus.
Durant l'embaràs també es recomana prendre més aliments rics en calci, iode i, segons la guia, especialment en ferro, perquè durant l'embaràs les necessitats d'aquest mineral es doblen. "La mare ha d'augmentar el suport de sang per alimentar el fetus, així que es recomana el consum de carn i llegums, de llenties", explica Ramon, que no recomana donar suplements si no n'hi ha necessitat. "Els suplements no s'han de donar perquè sí, només es continua recomanant que es prengui àcid fòlic, perquè des que es fa, la incidència dels casos d'espina bífida han disminuït molt", explica Ramon. Aquest suplement intervé en el desenvolupament neuronal, entre altres factors, encara que també juga un paper clau en la metilació de l'ADN, és a dir, en el procés bioquímic que intervé a l'hora de fer que determinats gens s'expressin o no. Més enllà dels suplements, el folat es pot obtenir menjant verdures verdes.
Durant l'embaràs també resulta adient seguir una dieta rica en vitamines antioxidants, que es poden obtenir, sobretot, amb la fruita. Les dues estrelles son els kiwis i les taronges. "Compensa qualsevol estrès oxidatiu que pugui patir el fetus durant l'embaràs", afirma Ramon.
Com es cuina
En la dieta de la mare no tan sols cal vigilar què es menja, sinó també com es cuina. Menjar massa aliments fregits influeix en el pes del nadó, segons indica un estudi en què ha participat el Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (Creal), pel qual s'han estudiat 1.000 nadons i mares a Espanya, Grècia, Dinamarca i el Regne Unit. En les mares que mengen més fregits el nadó pot arribar a pesar 130 grams menys. Seria el mateix que passaria amb una mare que fumés cinc cigarrets al dia, segons els investigadors. El perímetre cranial dels nadons en néixer també és més petit.
Els agents responsables d'aquest desenvolupament menor són les acrilamides, unes substàncies que es produeixen en alguns processos de cocció, sobretot en els fregits. Fins fa una dècada es pensava que aquests elements cancerígens i neurotòxics només es formaven arran del procés de combustió dels cigarrets i en alguns plàstics. Però l'any 2002 uns investigadors suecs van confirmar aquesta via.
I no depèn només de com es cuina a casa, sinó també dels productes manufacturats. Hi ha patates fregides, pa i galetes en què se segueixen processos de producció que generen força acrilamides. Al Regne Unit és on se n'han trobat nivells més elevats, possiblement pel tipus d'olis que s'utilitzen.
Tòxics al plat
Els científics tradueixen els seus resultats en dues recomanacions. D'una banda, que la indústria alimentària revisi els processos de producció per reduir la presència d'acrilamides. De l'altra, que durant l'embaràs les mares mengin menys fregits, sobretot patates. Per tant, és preferible menjar productes frescos i cuinats a la planxa o bé bullits.
Els tòxics a què la futura mare està exposada durant l'embaràs són un llegat per a tota la vida del nadó. I això inclou els aliments que menja, l'aigua que beu i fins i tot l'aire que respira, que contenen elements bàsics per al desenvolupament del fetus però que també poden contenir elements perjudicials.
Un dels aliments polèmics en la dieta de les embarassades és el peix blau, pels metalls pesants que pot acumular en el seu greix. El mercuri és en la llista de contaminants que s'hi poden trobar i que afecten el desenvolupament del fetus. Des del mateix ministeri de Sanitat s'ha arribat a recomanar que les dones embarassades en disminueixin el consum. Segons dades de l'estudi de cohort INMA, en què també participa el Creal i en què se segueixen 3.500 mares i nadons des de l'embaràs, si bé és cert que s'han trobat en aquesta àmplia mostra nivells importants de mercuri, no s'ha detectat una clara correlació amb dèficits reals. Podria ser, doncs, que els beneficis siguin superiors als possibles perjudicis, tot i que no acabi de quedar clar, segons els investigadors del projecte.
