No he escrit sobre Patacutxi fins avui perquè temia que els lectors en fessin la lectura que aprofito aquesta columna per fer publicitat de les meves coses. Però és precisament a petició d'un lector que ho faig. Aquest lector és client de Semproniana, el meu restaurant. Va venir a dinar amb la seva filla dissabte i, astorat, va veure com una corrua de nens amb davantal i barret sortien d'una sala. Eren els nens de Patacutxi, el taller de cuina per a infants d'entre quatre i deu anys que fem cada dissabte de dos quarts d'una a dos quarts de quatre del migdia des de fa dotze anys. No en sabia res, de la iniciativa, i em va recriminar que parli de moltes propostes educatives i lúdiques al voltant de l'alimentació que passen al territori i que, en canvi, d'aquesta no en digui res.
Justificada la meva postura, us explico què, per què i com fem aquest singular taller de cuina, que, ara per ara, és únic al món. Tot va començar quan els meus fills eren molt menuts i anàvem a dinar de restaurant. Els dinars no eren, diguem-ne, una bassa d'oli. Un cop havien escampat prou menjar per terra, cridat algunes consignes infantils i corregut tres vegades pel menjador, parlant amb els veïns de taula, demanàvem capcots el compte i marxàvem a corre-cuita, demanant disculpes reiteradament als clients i als cambrers.
La manera d'entendre l'oci difereix entre les generacions. Els adults gaudim de la passivitat, seient i menjant. Els infants gaudeixen de l'activitat, amb el moviment i, el menjar potser sí que els agrada, però allargar-ho durant més d'una hora els és una tortura. Per això vaig pensar que seria una bona idea fer una activitat lúdica i familiar al Semproniana.
Una activitat simultània: mentre els adults acompanyants dinen tranquil·lament, els infants gaudeixen d'aprendre a fer plats salats i postres i, després, dinen amb nosaltres, l'equip de monitors cuiners. És una bona oportunitat perquè descobreixin aliments, s'animin a tastar nous gustos, comprenguin el procés culinari, el comparteixin amb altres nens i, el més important, s'ho passin bé en un restaurant. Són dues hores complertes que culminen quan els infants porten a la família el que han cuinat.
La cara de felicitat de nens i adults, incloent-hi les dels altres clients del restaurant i els cambrers, és l'èxit del taller.
