Món, Mar i Cel

Als usuaris de Rodalies que fan la línia Barcelona-Blanes els és familiar la Fonda Marina de Montgat, però és probable que no es pugui dir el mateix de la fundació Món, Mar i Cel, que ocupava 9 hectàrees al seu costat i que era propietat d'un grup d'onze nens orfes. El dissenyador i ànima del projecte va ser Joaquim Cusí i Fortunet (1879-1968), director dels Laboratoris Cusí, del Masnou. Va comprar les terres i va habilitar els tres edificis que hi havia com a habitatge, escola i corrals.

El 3 de juliol del 1934 va arribar el primer nen. Es deia Miquel Romanyà, era de Roses i tenia 12 anys. Pocs dies després arribà Pere Armangat, de Pineda. A mesura que s'hi establien passaven a ser copropietaris de la finca. Tot el mobiliari de la casa va ser construït pels mateixos nens. Una jornada normal començava amb les feines als estables i continuava amb les de l'hort i la bòbila. De dilluns a dijous hi havia classe de francès d'onze a dotze. A la tarda, de tres a dos quarts de vuit, es feien la resta de classes. Els caps de setmana els nens rebien una petita quantitat de diners per si volien anar al cine o sortir a fer un tomb. A més, cadascun tenia la seva llibreta d'estalvis. Amb ells vivien un matrimoni de pagesos i una serventa que feien de padrins .

El projecte de Joaquim Cusí era que els nens que volguessin quedar-se a viure a Món, Mar i Cel poguessin fer-ho, amb la condició de passar a ser els padrins de nous nens acollits al centre. Però el seu somni no va sobreviure al trauma de la guerra.

Hi ha una escola a Figueres que porta el nom de Joaquim Cusí, un nom que cal recordar.