El pare que et va matricular

Minipop

Avui, quan llegeixis aquest article, és bastant probable que portis el banyador sota les bermudes i que pensis anar a aquella platja una mica més llunyana, on hi ha menys possibilitats de trobar-te un conegut i haver d’amagar la panxa cap endins amb el risc d’ofegar-te. També pot ser que vagis a la comunió d’aquell nebot que mai a la vida t’ha volgut fer un petó i estiguis provant-te les sabates noves sabent que t’espera tot un dia de mal de peus però que estaràs estupenda. O fins i tot pot ser que estiguis buscant la bufanda del Barça que et va donar tanta sort a l’última final de la Champions sense saber que el nen te la va omplir de baves fent-la servir de niu d’uns caragolins que es va trobar en una excursió amb l’esplai.

Un servidor, malgrat escriure aquest article uns quants dies abans, també te una idea bastant clara d’on serà aquest dissabte. Serà al passeig de les Palmeres anant amunt i avall, orgullosament acompanyat d’un equip de més de vuitanta pares, mares, avis i joves que des de fa cinc anys s’entesten a fabricar de manera artesana un festival de música i arts contemporànies que es diu Minipop. Parlo d’un grup de gent entusiasta que, de manera desinteressada i per amor a l’art (mai més ben dit), han decidit crear el festival que tenien al cap fa cinc anys i que ningú gosava fer. Aquesta colla de somiatruites fan de Tarragona cada primer cap de setmana de juny un espai d’acollida per reivindicar la cultura moderna popular sense demanar l’edat a ningú, demanant només ganes de gaudir de la música, el teatre, el cinema i els tallers.

Ja sé que no sóc objectiu amb aquesta iniciativa, però potser per això, pel fet de viure-la des de dins, no em puc estar de donar les gràcies a tota la gent que fa possible que cada mes de juny puguem donar la benvinguda a l’estiu de la manera més lúdica i encisadora que es pugui imaginar: compartint el que més ens agrada amb les persones que més ens agraden, els nostres fills. Quan llegiu aquest article estarem nerviosos i estressats, però també estarem cofois i engrescats, com una mare amb sabates noves, com un pare llegint el diari a la platja o com un avi a punt de veure el seu Barça guanyant la cinquena. I quan arribi el diumenge al vespre, afònics i rebentats, començarem a pensar en com farem la nostra sisena.