"Al meu nét li encanten els cargols", em diu l'àvia orgullosa de tenir un nét obert a gustos propis d'adults. Queda ben contrariada quan li dic que això és impossible perquè menjar gastròpodes és contrari a la condició d'infant. Ho argumento: els nens estableixen una relació entranyable amb el cargol. Quin nen no ha anat a la classe Els Cargols a P-3? Quin infant no ha cantat el hit parade Cargol treu banya ? Quina criatura no s'ha iniciat en el dret a tenir un habitatge digne amb l'exemple del "cargol que porta la caseta a sobre"?
Si quan, distretament, estem a punt d'aixafar-ne un, la quitxalla ens alerta esgarrifada defensant a crits la integritat de l'animaló, qui pot entendre que un nen gaudeixi extraient de la seva caseta, amb un escuradents, la carn gomosa de color gris indefinit del cargol, arrencant-li la caqueta i sucant-lo en una salsa picant? Després d'anys d'estudiar els mecanismes que determinen les preferències alimentàries dels infants, arribo a la conclusió que el fenomen nenmenjacargols no es basa en la lògica gustativa, sinó en components emocionals.
Quan indago sobre els costums alimentaris de la família, de seguida arribo al quid de la qüestió: els cargols es mengen en colla els dies de festa. Els nens, acostumats a veure els pares estressats , corrent tot el dia, observen sorpresos com el dia dels cargols l'ambient es relaxa a taula i els pares riuen feliços mentre es llepen els dits, sense preocupar-se en excés si el nen s'acaba els macarrons que té destinats perquè "és massa petit per menjar cargols". Davant tants canvis anímics, els infants miren els cargols amb la desconfiança pròpia de qui està convençut que l'aliment no és tan innocentcom sembla i que, de ben segur, dins la closca hi amaga una bona dosi d'estupefaents... I, si no, per què no els hi deixen tastar? La curiositat és massa forta i, finalment, els menuts desitgen tastar-los. Els adults celebren efusivament que el nen hagi menjat "dos cargols" i ho anuncien a tort i a dret, ben diferent de quan mengen "dues llenties", que gairebé els cau una bufa. No, als nens no els agraden els cargols, els agrada el bon rotllo a taula, un bon detonador per trobar bons els aliments. Més que nutrients, volen pares somrients!
e
