'Llepafils', l'obra de teatre

Surto de teatre amb una gana immensa i, sobretot, amb ganes d'explicar-vos-ho. He anat a veure Llepafils , una obra per a públic familiar, en la qual l'Olívia, la cuinera, i el seu ajudant, el Llòfia, busquen la manera d'aconseguir que el Lluïset mengi alguna cosa més que patates fregides.

Tot m'ha agradat: la magnífica escenografia, l'excepcional vestuari, el sensacional guió, l'enginy dels gags i els actors que broden el paper, es fiquen el públic a la butxaca i aconsegueixen que l'interès de grans i petits no defalleixi ni un gram. L'obra està farcida de detalls hilarants, com el divertit rap ràpid del rap, el monstre de la nevera, o el moment en què el Lluïset tira pel cap a l'Olívia el menú català i la pobra cuinera apareix com un elefant, amb unes llesques de pa amb tomàquet per orelles i la botifarra entaforada a la boca.

El teatre és ple a vessar, el dia que hi vaig, de quitxalla i també de pares. Com passa a totes les edats, condicions i situacions, tothom riu de les misèries dels altres, perquè cap nen no es veu reflectit en el Lluïset, malgrat que n'hi ha més d'un que pot comptar amb els dits d'una mà els aliments que menja a gust.

La desesperació que ens transmet l'Olívia no és pas gaire diferent de la de molts pares davant un no constant, un rebuig reiterat a tastar qualsevol tipus d'aliment. La solució a tanta negativa infantil, segons la història, és deixar entrar el nano a la cuina i fer-lo partícip de l'elaboració dels plats.

L'obra pretén entretenir, perquè, què carai!, som a teatre i és moment de lleure, però precisament perquè entreté i aconsegueix que els infants s'involucrin en la història, empatitzant amb la cuinera i rebutjant l'actitud del nano, assoleix els objectius educatius.

Tot i que és a casa on els infants aprenen a menjar, les possibilitats de parlar-ne i d'educar-los són infinites, fins i tot en poden aprendre a l'escenari. Si hi treballem, aconseguirem tenir infants contents i alimentats, sense amenaces, càstigs ni pinces al nas.

Llepafils és un clar exemple que és factible educar més enllà de les aules. Famílies, busqueu un diumenge del mes de desembre, i aneu a cuinar al Poliorama, el plat fort del teatre familiar aquestes festes!