LAURA PINYOL

Iniciatives per normalitzar la diferència

Coneixem el projecte d’aprenentatge i servei que porten a terme entre l’Escola Garcia Fossas i la Fundació Privada Àuria per fer visibles les persones amb discapacitat

Iniciatives per normalitzar la diferència / FOTO: CRISTINA CALDERER Zoom

Un dels principals reptes per resoldre del col·lectiu de persones amb discapacitat és combatre la invisibilitat. Trobar espais de convivència i participació que els permetin desenvolupar rols en entorns socials amb normalitat. Aquesta és, precisament, una de les missions de la Fundació Privada Àuria, una entitat sense ànim de lucre d’iniciativa social que presta serveis i suports a persones amb discapacitat intel·lectual i malaltia mental a la comarca de l’Anoia.

Amb aquest pretext es va posar en marxa, a les acaballes del curs 2013-2014, un projecte d’aprenentatge i servei entre l’entitat i el CEIP Garcia Fossas, d’Igualada. Maribel Borrega, cap dels serveis d’atenció diürna de la Fundació i mare de l’escola, va plantejar aquesta proposta educativa que combina processos d’aprenentatge i de servei a la comunitat, en la qual els participants s’han de formar per poder donar respostes a necessitats concretes del seu entorn.

D’una banda, l’objectiu final és “treballar les competències socials i comunicatives”, i de l’altra, “l’empoderament de les persones amb discapacitat”. Maribel Borrega explica que participant de “manera activa” del seu entorn pròxim, les persones amb discapacitat guanyen en “qualitat de vida i reforcen aspectes crucials com l’autoestima, la seguretat i les relacions socials”, però sobretot tenen l’oportunitat de desenvolupar “un rol social de molt valor”.

L’hora de l’hort

Els dimecres a la tarda és un dia “emocionant” per al grup de cinc persones del servei de teràpia ocupacional que acudeixen a l’escola per ajudar els infants de P-5 a cuidar l’hort del centre. Ho explica Jordi Belmonte, un dels professionals de suport que els acompanyen. Durant aquesta estona, tant els infants com la gent d’Àuria comparteixen l’emoció de la descoberta de la natura i cooperen per fer activitats relacionades. Belmonte destaca la importància del “rol” que els atorga “als ulls dels nen, perquè els dóna un paper com de professors o monitors, una posició que no estan gens habituats a tenir”. La conseqüència d’aquesta consideració és una “oportunitat fantàstica” per treballar “competències i coneixements pràctics” i, sobretot, “potenciar l’autonomia”.

La directora del CEIP Garcia Fossas, Àngels Farré, es mostra molt satisfeta d’aquesta experiència i la qualifica de “molt recomanable”. “Ha funcionat tan bé que ja hi ha altres escoles d’Igualada que s’han interessat per intentar replicar, d’alguna manera, l’experiència”. Un dels objectius d’aquesta APS (activitat que implica aprenentatge i servei) era que per a l’escola la proposta pedagògica servís també per reforçar l’educació en el respecte, l’empatia, el reconeixement dels altres i la normalització de la diversitat. En aquest sentit, l’Àngels afirma que “els alumnes els veuen grans però diferents”, sense donar-hi més importància. Però alhora “són capaços de trobar molta sintonia, comparteixen una mirada infantil sobre el que facin, l’hort o les bitlles”, molt més lliure dels prejudicis que poden tenir les persones adultes, a vegades, en el tracte amb les persones amb discapacitat.

L’hora del pati

Citem les bitlles perquè un altre grup s’encarrega cada dijous al matí de dinamitzar l’estona d’esbarjo amb una activitat de bitlles catalanes. Inicialment només estava pensat per als alumnes de cicle inicial, “però despertava molt interès”. Tant, explica la directora del centre, que ho han acabat obrint a tots els cursos de primària. Gemma Moncunill, una altra de les professionals de suport que acompanya el grup en la seva activitat d’APS, destaca el canvi “d’actitud” entre els usuaris del servei de teràpia ocupacional de la Fundació Àuria.

Inicialment alguns es mostraven molt tímids, però “en canvi ara han trobat la seva pròpia manera de relacionar-se amb les criatures, fins i tot en casos en què tenen moltes dificultats amb la comunicació verbal”. Veure que hi ha “aquesta connexió” entre els nens i “persones tan introvertides normalment és extraordinari”. En altres casos la participació a l’activitat, comenta Moncunill, ha donat la possibilitat de “disfrutar plenament d’una vocació com és el tracte amb els nens, que, malauradament, no poden tenir en gaires circumstàncies”. A més, l’activitat es du a terme amb total normalitat sense el suport de cap mestre, fet que reforça “el seu rol”.

Tant aquesta activitat com la de l’hort va comportar que les persones del servei de teràpia ocupacional -un servei alternatiu al món laboral per a les persones que no hi poden accedir per insuficient productivitat- s’haguessin de formar. Tant per a Jordi Belmonte com per a Gemma Moncunill, que comparteixen aquestes estones amb ells, el millor de tot és “pensar que alguns d’aquests nens i nenes que ara veuen les persones de la Fundació com un professor més, d’aquí uns anys miraran enrere i s’adonaran que qui els va ensenyar a jugar a bitlles catalanes o cuidar del seu hort eren persones amb discapacitat”.

Plena normalitat

Jordi Tudela és pare del centre, d’un nen de primer i un de cinquè. És pintor i reconeix que li va “sobtar molt descobrir un dia la gent que atenia la Fundació Àuria i desconeixe-ho”. Per això quan li van explicar el projecte d’aprenentatge i servei a l’escola dels seus fills se’n va alegrar, perquè considera que és molt bo “que tothom hi pugui tenir contacte”. El millor, al seu parer, és que els seus fills no ho perceben com a estrany, senyal que ho emmarquen en la “plena normalitat”.