El silenci que ens connecta amb la pròpia interioritat, que ens eixampla la percepció i que ens permet meravellar-nos del que és inapreciable enmig del soroll no es pot imposar ni decretar. Hem de crear contextos i situacions que permetin a les criatures descobrir-lo, experimentar-lo i respirar-lo. També hem d'adoptar actituds que els serveixin de model, que l'afavoreixin, l'encomanin i l'omplin de sentit.
Els espais de silenci els podem aprofitar quan es presenten i també els podem fer sorgir. És a dir, podem estar atents a moments màgics que encenen silencis i també podem generar silencis que encenen moments màgics. Ensenyar a les criatures a reparar en la bellesa dels primers, les fa més aptes per als segons i a l'inrevés. A vegades, se'ns presenten meravelles imprevistes que imposen el silenci per elles mateixes. Quan era adolescent, l'escola ens va portar de convivències a una casa de Collserola on la norma i el lema eren el silenci. Per tot arreu hi havia pòsters i cites que hi convidaven i en lloaven les virtuts. La intenció era bona; el resultat, nefast.
El silenci ha de fluir
Imposar-nos silenci tres dies seguits no va funcionar i va anar de poc que ens fessin fora. Però el que no van aconseguir ni les advertències, ho va aconseguir la imatge de Barcelona des de la gran vidriera d'una de les sales. La simfonia de colors que pintava el capvespre i l'espurneig de llums enmig de la foscor ens va submergir a alguns en el silenci que tant se'ns havia resistit i ens va deparar un moment inoblidable i sublim.
Altres vegades ens cal primer un espai de silenci perquè les meravelles puguin manifestar-se. Amb un dels meus fills vam estar una bona estona contemplant els cercles concèntrics que dibuixava a l'aigua un petit ànec quan se submergia i tornava a la superfície. El contemplàvem asseguts des de la finestreta d'un observatori d'aus d'uns bonics aiguamolls de casa nostra. L'escena hauria estat del tot imperceptible si no ens haguéssim aturat a contemplar-la des del silenci i l'admiració. Ens captivava els sentits i ens omplia de placidesa. Val molt la pena aturar-se en la bellesa d'un instant i ensenyar als fills que hi ha silencis que dibuixen petites i senzilles meravelles.
