Sempre que algú m’explica que s’ha separat constato que les separacions causen destrosses importants. Hi ha gent que en surt devastada com d’un temporal. Tendim a separar les destrosses emocionals de les que ens semblen purament materials, però en realitat totes són una mateixa cosa: pèrdues que ens dolen.
Quan muntem una família hi posem tantes expectatives que hi apostem sense reserves tot el que som i tenim. Comprem junts els mobles, els records, les plantes del balcó. Junts ens comprem pisos, o ens arreglem els de lloguer, i ens comprem cotxes. Junts col·leccionem records, arxivem fotos i vídeos, emmarquem fotografies familiars. I compartim els amics. I els comptes corrents. I els gats o els gossos. Junts fem aquesta barreja d’emocions i propietats, interessos i complicitats que anomenem família.
Però quan, passats uns anys, aquesta petita empresa ja no dóna dividends, i més aviat esdevé per a un dels dos o per a tots dos una inversió sense futur, desfer el negoci és massa complicat. Vivim en una època estranya en què la família per sempre encara és el model desitjable mentre la realitat s’entossudeix a dir-nos que no és així. Que en més de la meitat dels casos no és així.
Els més joves ja ho saben
Les famílies haurien de ser més fàcils de desmuntar. Ja fa temps deia que tan o més important que buscar una bona parella és buscar una persona que pugui ser un bon ex o una bona ex. Pot semblar una broma, però em sembla que hauríem d’anar per aquí. Si això no és per sempre més val tenir-ho en compte quan col·leccionem records, quan comprem pisos, quan ens relacionem amb els amics o quan ens comprem un canari.
Em fa l’efecte que les generacions més joves ja ho saben. Estableixen compromisos més flexibles i, sobretot, no fan de la família el centre de la seva realització personal. Pensen, també, en la seva feina, ens els seus projectes com a persones. Com a taronges senceres més que com a mitges taronges.
I tot això ho explico perquè conec un separat que, després de perdre la feina, ha tornat al pis que compartia amb la seva ex. Ara estan junts però separats. A cap dels dos no els fa cap gràcia. Però no saben com desmuntar bé el que van muntar. A veure si els nostres fills n’aprenen.
