És una escena habitual en moltes llars amb nens. Però normalment es fa sense que se sigui conscient que és la manera més genuïna d'associar literatura i plaer. El pare o la mare, assegut als peus del llit del seu fill, li llegeix el conte d'abans d'anar a dormir. L'infant ho espera com a part d'un ritual, i les rutines li donen seguretat. La proximitat i el moment compartit enforteixen vincles entre l'adult i el nen. Però és que a més, d'una manera molt natural, s'estan posant les bases perquè el menut identifiqui la lectura com una activitat plaent. És una excel·lent introducció al món dels llibres i, molt més important, a la comprensió lectora, especialment si s'afavoreix el diàleg sobre la història compartida. La investigadora Isabel Solé, del department de psicologia evolutiva i de l'educació de la Universitat de Barcelona, ho explica amb claredat: és molt més fàcil engrescar els nens "quan els progenitors aprecien la lectura i llegir és per a ells una activitat freqüent".
Perquè si l'escola es reserva normalment l'aprenentatge formal de la lectura, les famílies, de manera molt natural, poden posar les bases per facilitar l'alfabetització. Abans d'arribar a l'edat escolar i enfrontar-se amb algun dels mètodes utilitzats amb aquesta finalitat, els nens ja han viscut nombroses situacions que els familiaritzen amb les lletres. Veuen que els pares escriuen correus electrònics, llegeixen el diari o un llibre, preparen la llista de la compra. D'aquesta manera van interioritzant alguns coneixements que seran una fèrtil llavor per a l'aprenentatge reglat. En són bons exemples el Miquel i la Sara, dos bessons de tres anys acabats de fer, que des de fa mesos van pel carrer intentant desxifrar totes les lletres que veuen. "Van començar a interessar-s'hi de ben menuts, els vaig comprar un abecedari-puzle de fusta que els ha anat molt bé per aprendre l'alfabet, i associem cada lletra amb alguna cosa que els és familiar: la inicial dels seus noms, la del pare i el meu, la d'alguns aliments que els agraden molt…", explica la mare.
Com ho fem?
El tema dels mètodes, per cert, genera controvèrsia entre els docents i experts, tot i que a grans trets es pot diferenciar entre els que parteixen de petits elements de significat -els fonemes o les síl·labes- i els que treballen unitats més grans per buscar el sentit a l'oració o el paràgraf. "He treballat en l'alfabetització tant de nens com d'adults, i la meva experiència és que si no partim d'unitats petites i les associem a un so determinat, com el tòpic de la c de casa , és molt difícil avançar en l'aprenentatge", explica Susana Ferrer, actualment tutora d'un grup de primer en una escola pública. Però assolir aquesta associació requereix que els petits entenguin el funcionament del nostre sistema d'escriptura alfabètic, explica Isabel Solé, i això implica un procés dilatat i nombroses experiències en què és imprescindible que els petits vagin entenent el que és essencial: que l'escrit du un missatge, que es pot interpretar.
Més enllà de com, el que sí que sembla que genera consens entre els professionals del tema -com a mínim entre un ampli sector d'experts- és que el que és realment important no és aprendre a reproduir amb exactitud un text escrit, sinó entendre què hi diu. Anar del contingut a la forma, tant quan es llegeix com quan s'escriu, i dotar de sentit el que només n'és una representació gràfica. "A més, el lector que comprèn el que llegeix pot gaudir llegint, i trobar en la lectura una font de plaer i un mitjà d'evasió del món quotidià a través d'una experiència que li permet introduir-se en altres mons, reals i imaginats, passats o hipotètics. Tal vegada perquè hem atribuït gran importància al poder de la lectura com a estratègia d'aprenentatge hem obviat injustament aquesta dimensió íntima, personal, que forma part de la seva mateixa essència", diu Solé.
Família protagonista
El paper de la família en l'aprenentatge de la lectura és essencial, tan dintre com fora de casa. Anar junts a la biblioteca és una bona manera de fomentar-ho. I des de les biblioteques hi col·laboren amb un programa específic d'activitats, pensat per afavorir l'amor per la lectura (com el programa Lletra petita , de la Xarxa de Biblioteques de Barcelona). Quan pares i fills remenen junts entre els prestatges plens de llibres, o quan assisteixen a una sessió de contacontes, es conrea de manera natural el gust per la lectura.
Però aquest suport familiar no s'ha d'esgotar en la primera infància. Al contrari, és important acompanyar el fill en totes les etapes formatives, reforçant un vincle afectiu cap al llibre que, a més de sustentar-se en l'exemple, també ho ha de fer en el diàleg, en la resolució de dubtes, en la lectura compartida. I també en l'estratègia per tornar a despertar el cuquet envers el llibre, que, potser per la diversificació d'interessos, es pot adormir una mica durant l'adolescència. "Els nois han de veure la lectura no com una obligació, sinó com un dret que poden exercir. Fer que la lectura sigui una cosa plaent i habitual, aprofitar la tirada d'algunes obres literàries o de pel·lícules que hi estan basades per deixar caure determinats llibres a casa, aprofitar les vacances per trobar un forat per llegir. I, especialment, llegir nosaltres", aconsella la professora Isabel Solé.
Mètode vingut del Japó
L'any 1991 aterrava a l'estat espanyol el mètode Kumon, un programa per millorar el rendiment dels alumnes en matemàtiques i lectura desenvolupat per un professor japonès. Mentre intentava ajudar el seu fill en les tasques escolars, el senyor Toru Kumon va descobrir que els millors resultats arribaven quan treballava a partir dels interessos, la curiositat i les capacitats de l'infant. A Espanya el programa de lectura no va arribar fins al 2009. En l'actualitat, a Catalunya i les Balears hi ha 92 acadèmies Kumon, en 88 de les quals s'hi imparteix el programa de lectura. Es tracta d'un cicle formatiu que es va fent cada cop més complex i que té com a objectiu fomentar l'autoaprenentatge. L'alumne treballa sota la supervisió d'un tutor i va a l'acadèmia un parell de cops a la setmana per avaluar els seus progressos i rebre els deures que haurà de fer a casa. Roberto González, responsable de comunicació de Kumon, indica que la implicació de la família és fonamental per al bon funcionament del mètode. El nen ha de treballar a casa entre 15 i 30 minuts diaris, cada dia de l'any, i els pares n'han de fer la supervisió a partir de les pautes marcades pel tutor. "Més enllà d'aprendre matemàtiques o lectura, l'objectiu principal és fer que el nen desenvolupi el seu potencial d'aprenentatge. El mètode Kumon l'ajuda a generar hàbit d'estudi, a millorar la concentració, a augmentar la confiança en ell mateix, i el motiva per aprendre i per desenvolupar-se en qualsevol àmbit de la vida", indica González.
