En cursos i tallers amb adults, de vegades demano que pensin en una frase que algú els va dir i que els va ajudar a sortir del pou o a creure en ells mateixos, en un moment difícil de les seves vides. Em sorprèn que gairebé sempre són frases senzilles i breus -no grans discursos- i que sovint van ser dites en l'adolescència. Una de les més comunes és "Tu pots". Aquesta frase, de només dues paraules i tan curta, és una de les més poderoses que podem dir a una criatura i pot representar-li un gran impuls i una bona dosi d'autoconfiança, però només si som capaços de fer-ne un ús adequat. Segons com es digui, pot arribar a ser fins i tot contraproduent. Per exemple, si suposa deixar sola la criatura davant d'un repte excessiu, si comporta exigències impossibles o pretensions molt per sobre de les seves possibilitats o si pressuposem que voler sempre és poder i que podem aconseguir tot el que ens proposem.
Un bon revulsiu
Crec en els somnis i sóc conscient que molt sovint les persones tenim creences i actituds que ens autolimiten i limiten els altres. Però no comparteixo del tot aquestes teories, actualment tant de moda, que donen per fet que som capaços d'atreure al nostre voltant tot el que desitgem. No és tan senzill ni tan categòric i deu ser injust i frustrant per a persones que es troben en situacions realment adverses o desafavorides sense desitjar-les en absolut.
"Tu pots" pot ser un revulsiu quan significa que la criatura és més capaç del que es pensa i l'anima a basar-se en les seves fortaleses i capacitats, i en l'adult proper, per atrevir-se a fer nous passos i encarar nous reptes progressivament. Però esdevé un autèntic talismà quan és sinònim de "crec en tu" i quan vol dir "ets capaç de créixer i de fer alguna cosa bona amb la teva vida, i sóc aquí per recordar-t'ho".
