Quedes baldat quan llegeixes les xifres de nens i nenes que moren de gana al món i més quan saps que aquest problema té solució, que no es deu a la manca de recursos, que de menjar n'hi ha per a tothom. Quedes baldat quan veus fotografies de criatures mortes en atacs terroristes, bombardejos, accions militars. Quedes baldat quan saps d'un soldat que ha perdut la xaveta i assassina uns quants infants que es troba en el seu camí criminal. Quedes baldat quan veus que se suprimeixen els recursos bàsics per mantenir la investigació mèdica que solucionaria els problemes de salut de la població infantil més abandonada. Quedes baldat quan saps que hi ha nens i nenes que converteixen en soldats o que fan servir com a entreteniment sexual per satisfer uns quants depravats del Primer Món. Quedes baldat quan coneixes els casos de maltractaments que pateix la infància i en què els culpables són les persones que els haurien de protegir més, aquells que estan més a prop seu. Quedes baldat quan algú, potser per motius racistes, potser perquè reivindica una ideologia que volem i creiem desapareguda del nostre univers mental i del nostre univers factual (però, com diu el poeta, només ho està en el nostre somni), dispara contra una escola i mata tres criatures, una d'un tret al cap a una distància curta, i després fuig amb una moto pels carrers de la ciutat.
No podem deixar de preguntar-nos, ara que sabem tantes i tantes coses i que en tenim encara moltes més, quin mecanisme de la nostra psicologia fa que continuem cometent i tolerant actes com aquests. ¿Què podem fer perquè la nostra part sapiens domini i controli la part demens ? Aquest és un article que parteix de la constatació que l'ésser humà, malgrat tot el que ha progressat i ha avançat, encara no ha entès que la vida dels més petits és el més sagrat que tenim i que si gosem traspassar aquesta frontera no hi ha salvació possible.
