AINHOA BOIX

Cine i TV també eduquen

Pel·lícules, documentals i reportatges poden ser una eina pedagògica més dins de l’aula

La primera pel·lícula que va dirigir el cineasta francès François Truffaut va ser Els 400 cops. Ho va fer el 1959, després d’haver fet dos curtmetratges de ficció més i poc abans de ser consagrat màxim exponent de la Nouvelle Vague. Però Els 400 cops és, a més d’un film de culte, el nom que rep el blog que des de fa sis anys gestiona i dota de continguts el professor de l’Escola Gavina de Picanya (València) Jordi Orts. En aquesta plataforma online parla dels certàmens i festivals que tenen les produccions escolars com a protagonistes, però també del paper educador del mitjà audiovisual fora i dins de l’aula.

Ho fa amb coneixement de causa. Des de fa 12 anys i amb ajuda d’un altre mestre de l’Escola Gavina, dirigeix l’Escola d’Activitats Culturals a la Natura, una activitat extraescolar que pretén submergir en el món de l’audiovisual els estudiants de secundària del centre educatiu on treballa. Però aquesta iniciativa, a diferència d’altres que tenen el cinema com a leitmotiv, no es conforma a dotar els adolescents dels coneixements necessaris per crear una peça audiovisual. També té com a objectiu servir de fil conductor per a altres matèries que no tenen res a veure amb aquest mitjà. “El que fem és combinar la gravació i creació audiovisual amb matèries de coneixement del territori i de contacte amb la naturalesa”, explica el responsable del blog, que recorda també que aquesta manera de treballar no és exclusiva de l’Escola Gavina.

Són molts els professors i centres que han vist en el mitjà audiovisual una estupenda manera d’acostar l’alumnat a conceptes, en principi, tan poc afins al cinema com la biologia, les matemàtiques o el medi ambient. Bona mostra d’això la trobem en els curtmetratges que es projecten, any rere any, en festivals escolars com el Videomat o el Cinema Jove i que, en molts casos, aborden conceptes matemàtics o tracten problemes mediambientals.

Eina educativa

Però encara que aquest tipus de peces audiovisuals sorprenguin per la seva temàtica, i sovint pel seu mestratge, no és necessari esperar el resultat per adonar-se del paper pedagògic que compleix el mitjà audiovisual a l’escola. Moltes vegades aquesta funció educadora es percep durant el procés de creació d’aquestes càpsules audiovisuals, quan els alumnes han d’enfrontar-se no només al maneig d’una càmera o a l’edició de les imatges, sinó també a la creació d’un guió. Ho diu Jordi Orts, que ha vist com xavals considerats mals estudiants aconseguien posar en pràctica a través de la creació audiovisual competències fins a aquell moment no demostrades.

Li dóna la raó Ángel Sanmartín, professor de la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació a la Universitat de València i professional lligat a Cinema Jove des dels inicis d’aquest festival escolar, que el 2015 complirà 30 anys d’història. “Hem trobat nois desnonats del sistema acadèmic i que, a través d’activitats de creació audiovisual, escrivien els seus diàlegs i guions. I fer un guió també és tenir domini de la competència lingüística que exigeix PISA en la seva avaluació”, comenta aquest docent universitari, que quan parla del rol educatiu del mitjà audiovisual pensa també en els estudiants com a receptors d’aquest tipus de contingut tant dins les aules com fora.

I és que, tant per a Sanmartín com per a Orts, el material audiovisual pot resultar un recurs molt útil per afermar conceptes estudiats a classe. A través d’una pel·lícula, diuen, es poden transmetre valors; a través d’un reportatge o un documental, adquirir coneixements sobre disciplines tan diverses com història, art o biologia.

Les úniques limitacions que planteja el contingut audiovisual a l’aula són el temps i la falta tant de mitjans com de formació d’alguns professors en aquest camp. Així ho entén la pedagoga i psicòloga Maria Rosa Buxarrais: encara que reconeix que el mitjà audiovisual ofereix moltes possibilitats en el camp de l’educació, adverteix que són pocs els educadors que compten amb els mitjans i recursos necessaris per integrar-lo a les seves aules.

Noves eines

“Perquè el contingut audiovisual adquireixi un paper rellevant a les escoles, els professors s’han de formar en aquest sentit, han de veure de quin material audiovisual en poden treure profit, com el poden utilitzar i en quines assignatures. Tot això requereix una formació prèvia del món audiovisual”, comenta aquesta professional, que troba a faltar l’existència de material audiovisual que s’adapti tant als temps com a les necessitats pedagògiques que imposa el sistema educatiu actual. “El que hi hauria d’haver és més contingut audiovisual pensat per a l’educació”.

I és precisament això el que Oberta Publishing ha estat fent des de fa anys: estudiar noves maneres d’ensenyar a uns alumnes, els de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), cada vegada més audiovisuals i amb menys temps per dedicar a la lectura i comprensió de manuals. Ho comenta el director d’aquesta editorial lligada a la UOC, Lluís Pastor, que parla dels manuals en format radiofònic, magazín i fins i tot de novel·la amb què aquesta universitat treballa des de fa alguns anys. També de la nova aposta en matèria de formació: Timeline, un conjunt de programes que permeten que els estudiants adquireixin coneixements sobre competències TIC de forma amena, com si d’un coaching show es tractés.

Pastor explica: “L’èxit és que a la UOC treballem equips de professors, pedagogs, professionals dels mitjans de comunicació, productores... I tots ho fem per una mateixa fita”.

Mitjans audiovisuals a casa

“Els mitjans audiovisuals són educatius”. Ho diu alt i clar el docent Ángel Sanmartín des de la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació a la Universitat de València, on dóna classe a futurs professors i on recorda que els joves espanyols veuen una mitjana de dues hores i mitja la televisió, massa perquè aquest mitjà no es tingui en compte com a element educatiu.

Una idea que comparteix la psicòloga i pedagoga catalana Maria Rosa Buxarrais. Ella fa anys que estudia els valors del mitjà audiovisual. “La televisió dels països reflecteix com és la seva gent. I, a vegades, la televisió que veiem aquí no ofereix valors positius”. Així, recomana als pares que serveixin de referent als seus fills i intentin acompanyar-los durant el visionat de pel·lícules, dibuixos animats i sèries i programes de televisió.