Hormones, guix, etcètera

‘Charlie Hebdo’ a les aules

Una mare es presenta al centre d’ensenyament on treballa en Benet per protestar que el seu fill ha rebut un WhatsApp d’algú que afirma que NO és Charlie Hebdo, a qui acusa d’islamofòbia i d’haver insultat la seva religió i el seu profeta. “Ostres! -li dic-. I què penseu fer? Heu localitzat el culpable?” En Benet fa que no amb el cap: “Seria absurd que per un missatget ximple com aquest ens poséssim a buscar integristes entre els nostres alumnes. Per on començaríem? Cap a quins nois i noies apuntarien les primeres sospites? En realitat això és el que busquen aquests desgraciats. Que ens espantem. Que sospitem. Que desconfiem. I si féssim això en un centre d’ensenyament començaríem a deixar de tenir raó”.

“Aleshores què heu fet, finalment? Res? Ho heu deixat córrer?”, li dic. En Benet treu el mòbil i m’ensenya el missatge. Inquieta una mica pensar d’on deu venir.

Molta feina a fer

“És difícil evitar que circulin missatges com aquest -em diu en Benet-, gairebé tan difícil com evitar que hi hagi assassins que matin gent innocent. Però als centres d’ensenyament tenim molta feina a fer: amb l’educació potser no evitarem que hi hagi terroristes, però podem fer molt perquè el dret que tenim en democràcia de dir el que pensem, d’opinar el que ens sembli i de riure’ns del que vulguem segueixi sent un principi bàsic, el fonament de la vida en llibertat. I perquè la igualtat d’homes i dones sigui un fet en tots els àmbits i sense excuses de caràcter religiós. Les noies són més sensibles als totalitarismes”, diu.

En Benet ha proposat als seus companys de feina dedicar uns minuts de classe a parlar de Charlie Hebdo i dels fonaments de la democràcia. Un tema com aquest no ha de quedar en mans només dels professors de ciències socials o de filosofia. Val la pena que els alumnes vegin que un col·lectiu divers d’homes i dones, professors de mates o de tecnologia, d’educació física o d’anglès, comparteix la idea que tots som una mica Charlie Hebdo, que tots defensem la llibertat d’opinió (que inclou la burla i la sàtira de les idees, els mites o els herois del passat), el debat lliure i pacífic amb els adversaris ideològics i, en definitiva, la democràcia i els drets humans. La setmana que ve quedarem per fer un cafè i m’explicarà com ho han viscut els seus alumnes.